L'antic carrer del Cós

Tot llegint el Recull de folklore gavanenc de Josep Campmany, em vaig trobar amb aquesta explicació: “Era tradició a Gavà, i d’altres pobles del Delta del Llobregat, des d’almenys el segle XIV, durant els dies de la Festa Major, realitzar una carrera de cavalls en la que els pagesos amb muntura demostraven les seves habilitats, i competien per assolir el primer lloc. Aquesta cursa de cavalls s’anomenava el “cós”, i tenia lloc als afores del poble”.
Això em va fer pensar en una frase que li havía llegit a mossèn Andreu Samaranch en la seva documentació de l’arxiu parroquial. Samaranch deia textualment: “La calle Arrabal era conocida anteriormente como calle del Coso”. El carrer de la Raval (actualment Sant Joan) havia estat els afores de Viladecans, de fet el mateix nom ja ho indica. A la vorera a on avui hi ha la llibreria Nou Rals tot eren portes d’accés a les eixides de les cases del carrer de la Farina, i d’aquest carrer en amunt només hi havia l’església i camps de conreu.
Així doncs, si el carrer de Sant Joan era conegut com el carrer del Cós, és evident que és en aquest espai on s’havien celebrat les curses de cavalls per la Festa Major de Viladecans.
Posats a parlar de noms populars de carrers de Viladecans, és bo assenyalar que el tram dels carrers Pare Artigas i Rera Església que envolten el Centre Cultural i l’església, era conegut, abans que tinguessin nom oficial, amb el nom de carrer de la Processó. Això era degut al fet que algunes de les processons que es feien sortien de l’església, donaven la volta al temple i tornaven a entrar.
Tornant, però, a les curses de cavalls, en el llibre Història del Futbol Club Gavà, Josep Campmany torna a parlar del cós. Campmany cita l’historiador del Prat Jaume Codina, el qual ens fa saber que des de l’any 1404 es troba documentada “l’existència d’un “cors als prats”, és a dir, una cursa als prats de la marina, probablement de cavalls o eugues. Tradicionalment, aquestes curses, sempre amb el nom de cós, se celebraran al Delta en determinades festivitats fins al segle XIX”.
Josep Campmany també fa esment d’una notícia apareguda el dissabte 25 de juny de l’any 1881 al diari El Diluvioque diu així: “Animado en extremo se halla este pueblo para celebrar con la debida ostentacion en los dias 29 y 30 del corriente la primera fiesta mayor [de Sant Pere], habiendo determinado sus vecinos que además de las acostumbradas funciones de iglesia en las que tocará la orquesta de San Boy, y de los diferentes bailes de Sociedad que se darán durante aquellos días en el espacioso salón de casa Francisco, recientemente pintado, se verifique también en la tarde del segundo de los mentados días el antiguo y popular espectáculo del Cos ó corrida de caballos, después del cual se entregarán á los que resulten vencedores un premio de sesenta pesetas y otro de un carnero”. Així doncs, al poble veí de Gavà, a l’any 1881 encara s’havien celebrat aquestes curses del cós. Pel que fa a Viladecans, desconeixem fins quan va durar aquesta tradició.
L’article del diari El Diluvio continua dient: “Para los nombrados bailes, á los cuales quedan especialmente invitadas por los jóvenes de ésta todas las sociedades [Societats recreatives de l’època] del llano, está ya contratada la orquesta de Viladecans convenientemente reforzada con algunos profesores de la capital”. Home! Realment això de “convenientemente reforzada” té la seva gràcia. Vés a saber, però, com s’ho deurien prendre els músics viladecanencs que els nostres veïns els “reforcessin”, sobretot tenint en compte la forta rivalitat que en aquells temps mantenien els pobles de Gavà i Viladecans.

Jaume Lligadas Vendrell