No sé si el meu carrer pot gloriar-se del títol de ser el pitjor carrer de la ciutat. Però un dels pitjors, segur que sí.
El meu carrer, en el tram on visc jo, és a dir, en el tram més antic, el que va del carrer de Sant Joan fins al carrer de la Mare de Déu de Sales, té la vorera de la banda de Sant Boi estreta, bonyeguda, plena de forats i amb un gual cada dues passes. I la vorera de la banda de Gavà és encara una mica més estreta, i igual de bonyeguda, plena de forats i amb un gual cada dues passes; a més, en aquella banda hi aparquen els cotxes, que sempre es mengen una mica d’espai, i, a sobre, en tres llocs concrets queda envaïda pels contenidors d’escombraries, de manera que resulta simplement impracticable.
En definitiva, de vorera real n’hi ha només una, la de la banda de Sant Boi. Però, tal com està, passa el següent:
Quan un porta un cotxet de nen, és pràcticament impossible anar per la vorera, i per tant s’ha d’anar per la calçada.
Quan un va amb cadira de rodes, no és pràcticament impossible anar per la vorera, sinó que és totalment impossible, i ha d’anar necessàriament per la calçada.
Quan un té artrosi, com és el cas d’un servidor, si vol anar per la vorera, els turmells i els genolls se li van fent malbé progressivament pels continuats moviments que imposen les puges i baixes amb què es troba, de manera que, per conservar una mica la salut, prefereix anar per la calçada.
Quan un té una edat ja avançada, i per tant dificultats per caminar, si va per la vorera té molts números per perdre l’equilibri i caure, i per tant acaba anant per la calçada.
Quan un porta un carro d’anar a comprar, portar-lo per la vorera comporta tantes sacsejades, que acaba també anant per la calçada.
Quan a un no li passa cap de les coses indicades fins ara, la vorera és igualment tan estreta i empipadora, que també va per la calçada.
Per la calçada del meu carrer, com és obvi, hi passen cotxes. La qual cosa, com és obvi també, fa que anar pel meu carrer sigui, sempre, un perill. I la pregunta és: algú pensa fer-hi res?
Perquè de possibilitats n’hi ha. Jo no crec que sigui viable la idea que a vegades s’ha dit de fer peatonal aquest tram, perquè hi ha massa guals i pàrquings, i a més caldria canviar uns quants sentits de circulació per assegurar el pas al carrer de la Muntanya. Però sí que es podria treure l’aparcament en superfície i fer les voreres més amples. O, almenys, refer les voreres que hi ha i fer-les transitables… El que sigui, però aviadet!
El meu carrer, en el tram on visc jo, és a dir, en el tram més antic, el que va del carrer de Sant Joan fins al carrer de la Mare de Déu de Sales, té la vorera de la banda de Sant Boi estreta, bonyeguda, plena de forats i amb un gual cada dues passes. I la vorera de la banda de Gavà és encara una mica més estreta, i igual de bonyeguda, plena de forats i amb un gual cada dues passes; a més, en aquella banda hi aparquen els cotxes, que sempre es mengen una mica d’espai, i, a sobre, en tres llocs concrets queda envaïda pels contenidors d’escombraries, de manera que resulta simplement impracticable.
En definitiva, de vorera real n’hi ha només una, la de la banda de Sant Boi. Però, tal com està, passa el següent:
Quan un porta un cotxet de nen, és pràcticament impossible anar per la vorera, i per tant s’ha d’anar per la calçada.
Quan un va amb cadira de rodes, no és pràcticament impossible anar per la vorera, sinó que és totalment impossible, i ha d’anar necessàriament per la calçada.
Quan un té artrosi, com és el cas d’un servidor, si vol anar per la vorera, els turmells i els genolls se li van fent malbé progressivament pels continuats moviments que imposen les puges i baixes amb què es troba, de manera que, per conservar una mica la salut, prefereix anar per la calçada.
Quan un té una edat ja avançada, i per tant dificultats per caminar, si va per la vorera té molts números per perdre l’equilibri i caure, i per tant acaba anant per la calçada.
Quan un porta un carro d’anar a comprar, portar-lo per la vorera comporta tantes sacsejades, que acaba també anant per la calçada.
Quan a un no li passa cap de les coses indicades fins ara, la vorera és igualment tan estreta i empipadora, que també va per la calçada.
Per la calçada del meu carrer, com és obvi, hi passen cotxes. La qual cosa, com és obvi també, fa que anar pel meu carrer sigui, sempre, un perill. I la pregunta és: algú pensa fer-hi res?
Perquè de possibilitats n’hi ha. Jo no crec que sigui viable la idea que a vegades s’ha dit de fer peatonal aquest tram, perquè hi ha massa guals i pàrquings, i a més caldria canviar uns quants sentits de circulació per assegurar el pas al carrer de la Muntanya. Però sí que es podria treure l’aparcament en superfície i fer les voreres més amples. O, almenys, refer les voreres que hi ha i fer-les transitables… El que sigui, però aviadet!
Josep Lligadas Vendrell
3 comentaris:
D´AQUETS CARRERS N´HI HAN MOLTS A VILA, UN DIA VAIG SORTIR DE CASAAMB LA CAMARA DE FOTOS I EM VAN SORTIR UN MUNT, TIRON DE OREJAS PARA URBANISMO!!!!!
QUI ES JOSE ANTONIO? JAJA JO SOC MONICA EHHH
Creus que es perdrà el topònim "Carrer dels Barris" Així li deiem de petits. Però esclar qui sap avui que era un "barri" o qui s'imagina que les cases de pagès del Carrer del Sol donaven a dos carrers.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada