El diumenge 10 de juliol vaig ser a la festa de final de curs de l’escola on el meu germà Jordi aprèn a tocar la guitarra. Un espectacle de tres hores en el qual les úniques paraules en català que es van sentir van ser les de la cançó “Puff era un drac màgic”, que el meu germà va acompanyar a la guitarra i va cantar juntament amb un grup de nois i noies. Ni una sola paraula més en català. Tres minuts durant tres hores. Déu n’hi do.
Després, al migdia, a les notícies de TV3, vaig veure la llarga propaganda que van fer de l’aniversari de la manifestació contra la sentència del Constitucional que retallava l’Estatut. Una manifestació que, segons TV3, va ser una “manifestació sobiranista”. Jo no hi vaig poder anar, perquè no em trobava bé, però juraria que la majoria de gent que hi va anar no era “sobiranista”, és a dir, no reclamava la independència de Catalunya. Els que més es feien notar sí que la reclamaven, però no la majoria. I ens van posar sengles declaracions dels aleshores presidents de la Generalitat i del Parlament, Montilla i Benach, donant el principal relleu a les de Benach, que ja es pot imaginar què va dir.
Estem en un país cada cop més esquinçat. A mi em sembla un desastre, això dels tres minuts sobre tres hores. Però al mateix temps, em sembla igualment tràgic que es vagi creant el clima que els “bons catalans” han de ser independentistes. I que, en el cas de la llengua catalana, la seva defensa s’associï cada cop més a l’independentisme.
Jo no sóc independentista, i crec que he treballat força per la llengua, i em fa mal aquest clima segons el qual si no ets independentista no defenses bé la llengua. Però encara em fa més mal una altra cosa. I és que jo estic convençut que cal lluitar tant com sigui possible perquè coses com les d’aquesta festa de final de curs cada cop passin menys, i fer molta pedagogia perquè els sectors on costa que el català hi penetri es vagin conscienciant que la llengua catalana és un bé col·lectiu al qual tothom hauria de donar suport. Però penso que, com més es vegi associada la llengua catalana a la independència de Catalunya respecte a Espanya, més difícil serà que aquests sectors s’obrin a voler incorporar la llengua catalana a la seva activitat. Això és el que em fa més mal, perquè si anem per aquest camí poc bé li farem a la llengua catalana.
Jo crec que els independentistes, en el tema de la llengua, haurien de saber posar l’interès del país per davant de les seves particularsopcions polítiques.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada