Continuem amb el repàs de paraules que abans formaven part del vocabulari viladecanenc i que ara estan en clara reculada o directament desaparegudes. Aquesta és la tercera entrega, i encara ens queden paraules per un número més, o potser dos. Si teniu paraules per afegir a la llista, ja ho sabeu, escriviu-nos a puntviladecans@gmail.com. Som-hi.
Macar, macar-se. Com dèiem al títol, macar-se no vol dir fer-se maco. Fixem-nos en aquestes dues frases: “La fruita és maca quan està acabada de collir” ; “la fruita es maca si li dónes un cop”. En el primer cas, vol dir que la fruita és bonica; en el segon, que la fruita queda danyada per efecte, posem per cas, d’haver caigut a terra o perquè ha estat traslladada poc cuidadosament. Macar vol dir causar dany a algun cos viu (animal o vegetal) donant-hi cops o rebregant-lo. S’utilitza amb les persones o els animals (“de la patacada que em vaig donar, vaig quedar tot macat”), però sobretot per a les plantes, i més concretament, com hem vist, per a la fruita.
Eixida. Jo crec que és una de les paraules més interessants i boniques que a Viladecans s’utilitzaven molt, i que caldria recuperar. Eixida és una paraula que prové del verb eixir, que vol dir sortir, i per tant el seu sentit originari és sortida. Però el sentit que aquí tenia és el d’un espai situat a la part posterior de les cases, que servia per orejar la casa, tenir-hi el bestiar i els estris del camp, plantar-hi flors o alguna parra o figuera, jugar-hi les criatures… Ara, d’això, se n’acostuma a dir pati. I de fet, les eixides de les cases pageses de Viladecans, un cop perduda la seva funció original, s’anomenen així, pati. Però eixida sona molt millor.
Barri. Qualsevol eixida té un barri que la tanca. Ja en vam parlar en el número 32 del Punt de Trobada. I és que, tot i el sentit ara més comú de la paraula barri, que significa un nucli agrupat de cases, barri també vol dir la porta o reixat que tanca l’eixida de qualsevol casa pagesa, per on entraven i sortien els carros per anar al camp. El carrer del Pare Artigas va ser conegut com “el carrer dels barris”, perquè les cases pageses del carrer de la Muntanya i el carrer del Sol tenien totes la seva sortida per darrere que donava a Pare Artigas, i tot el carrer era, per tant, un seguit de barris.
Torbar-se. Torbar i torbar-se té als diccionaris un sentit primer que és el d’alterar la serenitat, preocupar-se, sentir-se incòmode. Però aquest sentit primer em sembla que no l’havia sentit mai a utilitzar a Viladecans. El sentit que aquí es feia servir, i que ara està força perdut, era el d’invertir més temps del compte en una cosa, entretenir-se i fer tard, etc.: “No et torbis, que t’estem esperant!”.
Déu la guard. Una forma de salutació molt habitual abans era el “Déu vos guard”. Però aquesta salutació tenia també una altra forma, menys comuna, i certament curiosa: “Déu la guard”. “Déu vos guard” s’adreça a algú, home o dona, a qui tractem de vós, mentre que “Déu la guard” s’adreça a una dona, a qui tractem de vostè. És a dir, “Déu vos guard” vol dir “Déu us guardi a vós”, i “Déu la guard” vol dir “Déu la guardi a vostè”. Però tant una forma com l’altra van acabar perdent el seu sentit original i estricte, i s’utilitzaven com a salutació en qualsevol cas.
À Maria! I per acabar, una altra forma de salutació, encara més curiosa. S’utilitzava sobretot quan s’entrava a les cases, que tenien la porta oberta, per avisar els que eren a dins. L’exclamació prové de l’expressió religiosa “Ave Maria”, i la “À” inicial es pronuncia tònica, és a dir, forta, com la “a” de “art” o de “all”.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada