 | ||
| Josep Eixarch Frasno signant llibres, als Jardins de Can Modolell, el dia de la presentació de Les arrels històriques de Viladecans, l’11 de setembre de 1989. |
El dilluns 28 de novembre em vaig assabentar del traspàs del mestre i amic Josep Eixarch (Forcall, Castelló, 1915) a la ciutat de Tortosa, on vivia des de feia uns quants anys. Malgrat que el senyor Eixarch –jo sempre l’havia tractat així, no perquè ell fos distant ans al contrari sinó pel respecte i admiració que li tenia– ja era una persona molt gran, la notícia de la seva mort em va colpir. Sempre se sent moltíssim la pèrdua d’un amic, a pesar que faci temps que no el veus.
El vaig conèixer el setembre de 1982, quan l’Ajuntament de Viladecans li va atorgar la distinció de Fill Adoptiu en virtut dels seus treballs de recerca i difusió de la nostra història. Aquells treballs ja els coneixia, els havia llegit i estudiat. Aleshores era un jove membre de la Comissió d’Història de Viladecans, engrescat en la recerca del Viladecans del segle XIX. Coneixe’l en persona va ser una gran satisfacció. El senyor Eixach tenia 67 anys, s’havia jubilat de professor de Clàssiques i es podia dedicar més abastament al que sempre li havia agradat, la recerca històrica. Era una persona menuda però de gran cor, generós, que no va tenir cap recança en posar-se a disposició de la Comissió d’Història amb tots els seus coneixements i per tot allò que fes falta.
Per als que no coneguin al mestre Eixarch, he de dir que la seva relació amb Viladecans comença a principis de la dècada de 1950, quan estableix la seva segona residència a l’Alba-rosa. És a partir d’aquest moment que s’interessa per la història de la nostra població, descobrint que no hi ha res escrit. Així, ell serà el primer que estudiarà la nostra història començant a remenar papers als arxius parroquials de Sant Joan de Viladecans i Sant Climent de Llobregat, als arxius històrics de Barcelona i al municipal de Viladecans. Cap a l’any 1958 prepara una petita exposició sobre la història de Viladecans, amb pergamins cedits per particulars, iniciant-se així tota una sèrie de col·laboracions, en el butlletí municipal i en els programes de Festa Major, al llarg dels anys 1960 i 1970, en els quals va desgranant el resultat de les seves recerques sobre la història medieval i moderna de Viladecans. Aquesta tasca pionera és la que li valdrà el reconeixement del primer ajuntament democràtic. A hores d’ara, encara són vigents bona part dels seus treballs. En el coneixement de la història medieval de la nostra població no hem avançat gaire. Ell ja sabia de les dificultats d’estudiar-la per la dispersió dels documents entre els arxius dels diversos propietaris feudals que van manar a la nostra jurisdicció.
La col·laboració amb el mestre Eixarch es va fer més estreta quan des de l’Arxiu Municipal se li va plantejar la compilació de tots els seus articles i l’edició d’altres que tenia en cartera; així naixeria el llibre Les arrels històriques de Viladecans. Segles XII-XVIII, publicat per l’Ajuntament de Viladecans, l’any 1989. Treballar amb ell, en la confecció d’aquell llibre, va ser gratificant per la passió i la il·lusió que transmetia en explicar-te elements de la història de la nostra ciutat al mateix temps que ens encoratjava a seguir en la lluita d’anar descobrint bocins d’història, d’història de Viladecans, malgrat que alguns s’entestaven a dir que no teníem història. Els treballs del mestre Eixarch es van encarregar de desmentir-ho.
En Josep Eixarch, va ser contemporani d’altres estudiosos del Delta del Llobregat: en Josep Soler Vidal de Gavà, en Carles Martí de sant Boi o de l’historiador per excel·lència de la nostra comarca, en Jaume Codina, estudiós de la història del Prat, però també de l’Hospitalet i de sant Boi de Llobregat. Amb ells va coincidir en els arxius barcelonins. Amb metodologies diferents tots van voler recuperar la història d’aquests pobles sotmesos a jurisdiccions senyorials, oprimits per l’home i condicionats per una natura tremenda que ha caracteritzat la història de les nostres poblacions al llarg del temps.
En Josep Eixarch no només va estudiar Viladecans, també ho va fer amb el seu poble nadiu, Forcall, que el va distingir amb el nomenament de Fill Predilecte, l’agost de 1994, acte al qual vaig tenir el goig d’assistir. Va estudiar d’una manera molt profunda molts dels pobles de la comarca dels Ports, cosa que li va valdre el reconeixement dels centres d’estudis i estudiosos de la comarca morellana.
El mestre i amic Josep Eixarch, allà on ha anat ha deixat la seva empremta d’estudiós, de persona lliurada al coneixement del territori; de ben segur, senyor Eixarch, que allí on estiguis seràs benvingut; t’estaven esperant per fer la seva història.
Manuel Luengo Carrasco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada