En l’article del mes passat parlàvem de com van decidir el matrimoni format per Magdalena Modolell i Jaume Nogués d’iniciar el període de reformes a tot el conjunt de la seva propietat, la Torre Modolell, avui seu de l’Ajuntament.
També dèiem que tot el seguit de reformes es van iniciar a l’any 1887 amb la transformació de l’hort de la seva residència en un jardí de marcat caràcter romàntic tal i com s’estilava a l’època. Un jardí amb abundant aigua, berenador, camins sinuosos i plantes exòtiques, un espai discret i assossegat testimoni de la vida social de la família.
Dels elements arquitectònics que es van construir amb el jardí ens en queden les escales, avui molt malmeses, de les quals ja vam parlar, també, el mes passat i de les quals novament reproduïm, en aquesta pàgina, la fotografia virtual de com eren en el seu origen.
L’objectiu, però, d’aquest article és parlar d’una font desconeguda d’aquest jardí que Magdalena Modolell va fer construir en el darrer terç del segle XIX. Així doncs, i de manera que el lector pugui conèixer la seva ubicació li direm que se situï d’esquena a la font del replà de l’escala que puja a la terrassa i comenci a caminar en línia recta fins a trobar-se amb la paret del fons, aquella on en temps pretèrits hi havia hagut el bust de José Antonio. Doncs bé, si poguéssim travessar aquesta paret i continuar caminant sense abandonar la línia recta, ens trobariem amb la font davant nostre.
El fet de que la font es trobi fora de l’actual recinte municipal és degut a que la família Molins de cal Ginestar, van comprar aquest tros de jardí l’any 1920 als hereus de Magdalena Modolell. És a dir, que aquesta paret del fons que hem esmentat no existia i el jardí original s’acabava quinze metres més cap al nord.
Doncs bé, la font en qüestió, com podeu veure a la fotografia, manté la mateixa línia arquitectònica que les escales, decorada amb còdols i pedra de rocalla i amb una figura que representa un querubí agafat al coll d’una oca i que en el seu temps hi havia brollat aigua pel bec.
Potser que anéssim pensant a reproduir la font a l’interior del jardí, no us sembla?
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada