El Centre Cultural i Artístic de Viladecans L’entitat instructiva local de la segona república

Logotip del Centre Cutural i Artístic de Viladecans (1933-1936). AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans,
Correspondència d’entrada, 1933.

Imatge dels participants en la primera edició de l’Homenatge a la Vellesa de Viladecans.
Jardins de can Modolell, març de 1935. AMVA, Col·lecció Castelló Solina. 

Tot estava preparat perquè assistís en aquell acte el mateix Ventura Gassol, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya. No obstant, finalment, en representació del conseller va venir a Viladecans el seu bon amic, advocat i diputat tarragoní Manuel Galès qui al seu torn havia estat mestre de formació i seguidor del també diputat a Corts Marcel·lí Domingo. Tots els polítics republicans esmentats eren conscients de la labor cívica i instructiva que havia d’assolir la ciutadania republicana del país si hom volia cercar el progrés i l’avenç social. L’exemple que es preparava a Viladecans, s’adequava del tot a l’ideari de totes aquelles persones de renom.

Ens situem al matí del divendres 8 de setembre de l’any 1933, el primer dia de la Festa Major d’Estiu d’aquell any. Pocs veïns desconeixien que aquell matí s’hi faria un dels actes més destacats i esperats d’aquella festa: el primer concurs de pintura, dibuix, fotografia i labors organitzat pel Centre Cultural i Artístic de Viladecans, el qual aprofitava aquell esdeveniment per presentar-se al conjunt de veïns (1). Abans del dia en què es convocà el concurs, es formà un jurat compost per la senyora Teresa Pou i les joves Francesca Roca i Trinitat Roig, les quals havien de valorar les labors i les manualitats que s’havien presentat. Per al jurat dels treballs de pintura, dibuix i fotografia es formà un altre jurat format pel mateix diputat Galès, el senyor Casas i en Josep Mestres, mestre del poble i reconegut home d’idees republicanes. Poc després d’avaluar les obres presentades, el jurat va decidir premiar les labors i manualitats presentades per les veïnes Assumpció Miguel, Elvira Armengol i Maria Bassolas. Els premis de pintura van recaure en el senyor Baixés i en Baldiri i Anton Piqué; els de fotografia per en Joan Déu, Joan Almirall i Ramon Balletbó i els de dibuix en els senyors Joan Comas, Florenci Jené, Francesc Oliva i Pere Marieges. Al final de l’acte, tothom es va apropar a la Casa de la Vila on, enmig d’un aperitiu ofert als assistents en el saló d’actes de l’ajuntament, van prendre la paraula, des de la tribuna de can Modolell, el diputat Galès i el tinent d’alcalde Llorenç Puig (2), els quals van acabar per encoratjar els membres dels Centre Cultural i Artístic de Viladecans que amb aquell acte ciutadà iniciaven un recorregut que hom preveia ple d’entusiasme i il·lusió.

La determinació dels impulsors havia començat mesos abans. En una instància presentada a l’alcalde de Viladecans, el 28 de març de l’any 1933, un grup de joves veïns del poble escrivien el següent:(3)

“Que moguts pel noble ambient de ciutadania i despullats de tot egoisme i mires lucratives, hem determinat junt altres tants individus a quins per mitjà de la present representem, constituir una Societat que es dirà “CULTURA POPULAR I ARTÍSTICA” despullada de tot caire polític si bé respectant l’actual règim implantat.

(...) Ara bé, de moment, careixem de mitjans i d’hostatge, i davant d’aquests obstacles que no són inconvenient per començar la nostra tasca, ens adrecem a la vostra autoritat convençuts que l’Ajuntament que us honoreu en presidir, aplaudirà la iniciativa i a l’ensems ens donarà l’apoi necessari que pugui o estigui al seu alcanç.

Creiem no abusar demanant hospitalitat social en una de les dependències de la Casa Comunal, com també el que se’ns faciliti el poder fer ús de la biblioteca popular, fixant els dies i hores compatibles a l’obrer que després del seu treball ve a llegir quelcom que li sigui beneficiós obrint-se pas a la cultura.

Com sigui que es donaran conferències per personal competent encaminades amb el fi primordial que es persegueix, el mes natural es suposar que despertaran interès a la localitat (...)”(4)

A partir del que es destil·la del contingut d’aquesta instància, hom pot concloure que l’entitat que es volia presentar a l’alcalde, aleshores, partia de posicions polítiques independents però que tenia com a fita la instrucció de les classes populars i obreres, pas necessari per a l’assoliment dels principis cívics republicans. L’acte que hem citat de la Festa Major és un bon exemple d’aquesta motivació i interès.(5)

Lluny de quedar-se amb aquell acte de presentació, cap a finals d’octubre d’aquell mateix any, l’entitat organitzà una conferència titulada “Tasques per a desenvolupar en els nostre centre”, realitzada pel veí Joan Fusté Nuri, tot remarcant en ella el valor indiscutible de la cultura i la necessitat d’ella en poblacions petites, mancades de recursos i equipaments culturals, la qual cosa no permetia una tasca instructiva vers la majoria dels seus veïns(6). 

Per a l’any 1934, el Centre Cultural i Artístic de Viladecans preveia realitzar cursets de gramàtica castellana, catalana, esperanto i fotografia, a més de fer excursions. D’altra banda tenim constància documental de la participació en un aplec fins l’ermita de Sant Ramon (març de 1934) i de l’organització del primer Homenatge a la Vellesa que es va fer a Viladecans (març de 1935)(7), molt abans que l’alcalde  Joan Miernau reprengués aquesta mena d’actes gairebé vint anys després, en un context polític i social ben diferent. 

Uns esforços dinamitzadors, portats a terme per joves veïns republicans que, amb tota seguretat, el context de la guerra i de la revolució, iniciats a partir de juliol del 1936, van obligar a abandonar forçadament. 

Xavier Calderé i Bel

1. La Vanguardia, 12 de setembre de 1933, pàg. 24.

2. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament, 1933. Llorenç Puig arribaria a ser alcalde de la vila, el 20 setembre d’aquell any 1933, a conseqüència de la dimisió de l’anterior batlle Joaquim Plans.

3. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència d’entrada, instàncies, 28 de març de l’any 1933. La instància va ser signada, entre d’altres, per l’A. Balaguer, el Jaume Bonich, en Francesc Déu, en Manuel i en Josep Masafrets, en Joan Comas, l’Amadeu Durso, en Llorenç Torras i l’Ezequiel Valbuena.

4. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència d’entrada, abril 1933. En una altra instància presentada pels membres de l’entitat s’agraïa al Consistori l’haver cedit interinament les dependències municipals per a la formació del Centre però al mateix temps informava que es traslladarien, a partir del mes de maig d’aquell any i per manca d’espai, a un local de la carretera de Barcelona, núm. 16, baixos. 

5. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència d’entrada. agost de 1933. En la instància que l’entitat presenta en aquest mes, es demanava formalment permís a l’autoritat local per fer el concurs esmentat. En aquesta instància ja s’hi podia veure el logotip del Centre Cultural i Artístic, dissenyat per en Joan Comas, que hom pot observar com a il·lustració en el present article. També s’informava que l’entitat ja havia rebut la legalització dels seus estatuts per part del Govern Civil. La instància està signada per en Llorenç Torras Vendrell, secretari de l’entitat, qui temps més tard seria regidor de l’ajuntament, per Esquerra Republicana de Catalunya, entre el mes d’agost i octubre de 1936, i del Consell Municipal de Viladecans d’ençà el mes de gener de 1937 fins al final d’aquell mateix any en què el van enviar al front de guerra. 

6. La Vanguardia, 31 d’octubre de 1933, pàg. 30.