Passen els mesos i passen els anys i aquell vell compromís, de la Generalitat de Catalunya, d’ampliació de l’Hospital de Viladecans i de construcció d’alguns ambulatoris a les nostres localitats no tan sols sembla abandonat sinó que cada dia es veu més amenaçat l’estatus anterior de l’Hospital a l’actual Govern de la Generalitat. Al tancament de llits i a l’allargament de les llistes d’espera l’acompanya una ombra, que l’Hospital de Viladecans podria abandonar la seva funció d’estada hospitalària. Això que de moment no és més que un rumor, cada vegada més estès, podria convertir-se en realitat vista la política actual exercida des dels “sillons” de la Conselleria de Sanitat.
I es que el full de ruta d’aquest tàndem CiU-PP es basa en la precarització de la Sanitat Pública, de vegades amb excuses del que “li han deixat”, de vegades amb “la racionalització”, però en el fons la seva mentalitat és retallar i retallar el nostre sistema de salut.
I és que de vegades la realitat pot superar la ficció i veiem com milers i milers de ciutadans es veuen abocats a pagar el que no tenen pels medicaments, mentre els mateixos que apliquen aquestes tipus de política recolzen l’aportació de diners, sense límits, als bancs.
O que alguns caps de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat siguin persones que van estar directament implicades en la sanitat privada catalana. Com pot ser posar la guineu a cuidar les gallines? Doncs això està passant a Catalunya fins al nivell que el màxim responsable de l’ICS (Institut Català de la Salut), sí, dels hospitals públics catalans, hagi dimitit per presumptes irregularitats. I jo penso que com poden elements com el Sr. Prats defensar l’hospital dels i de les ciutadanes de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent i Begues? Senzillament no ho fan i es per que la seva ideologia, es convertir la salut de les persones en un negoci.
Al davant de tot aquest panorama els moviments veïnals, els representants dels treballadors de l’hospital i més entitats continuen veient necessari un ampli consens per defensar una necessitat, l’ampliació de l’Hospital i la construcció dels CAP pendents en aquestes localitats. Aquesta necessitat no significa que els i les ciutadanes estiguin demanant una cosa que “ara no toca”. Els i les ciutadanes defensen aquells compromisos assumits per la Generalitat de dotar aquestes localitats dels mitjans sanitaris suficients per tenir una sanitat de qualitat. I és per això que la ciutadania està decidida a tornar a lluitar i els podem assegurar que tornarem a vèncer.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada