El rave lleig

Hi havia una vegada un  hort, en un llunyà poble del Baix Llobregat anomenat Viladecans, de què tenien cura uns nois d’un taller ocupacional, on treballaven molt i, amb tot el que collien, feien unes bosses de verdures i hortalisses que després venien als seus companys.

A les nits, quan els nois recollien totes les eines i el taller quedava tancat i el sol s’amagava donant pas a la lluna, els enciams sempre molt grans i verds feien festes amb els tomàquets vermells i orgullosos, les cebes, els carbassons i les faves i s’ho passaven d’allò més bé. Els ocells nocturns i els mussols els cantaven i ells tots plegats ballaven sense descans. Mai convidaven als raves perquè deien que eren molt petits i amargs.

Els raves se sentien discriminats i molt sols perquè ningú no els parlava mai, sempre estaven tristos i plorant, ploraven unes llàgrimes dolces i abundants. Tantes eren les llàgrimes que sortien dels ulls d’aquells raves que sempre deixaven els seus solcs de l’hort plens fins a dalt, però vet aquí que aquestes llàgrimes van regar tan bé la terra que els raves van començar a créixer i créixer, convertint-se en uns raves molt grans i dolços.

Quan els nois del taller van arribar el matí següent i van veure aquells raves, no s’ho podien creure. On al dia d’abans tenien uns petits raves tristos, ara tenien tot l’hort ple de grans raves i es van posar molt contents perquè sabien que aquells raves es vendrien molt bé. Es van posar a treballar de valent per a recollir la collita. Es van trobar amb uns raves tan espectaculars que ningú no va voler enciams, ni tomàquets ni cebes ni carbassons ni faves, tothom només volia raves i més raves. La gent només feia que parlar dels raves d’aquell taller ocupacional, fins i tot l’alcalde del poble va anar a comprar unes bosses d’aquells magnífics raves. Van arribar camions a carregar raves de Viladecans i els van enviar a altres països i, com que ningú ja no volia res que no fossin raves, els enciams, els tomàquets, les cebes, els carbassons i les faves es van quedar a l’hort sense collir i podrint-se al sol.

Descobrint que no s’havien portat bé deixant de costat als raves i pensant només en ells mateixos, es van adonar que mai pots pensar que ningú pel seu aspecte exterior no aconseguirà res a la vida i mentre que els enciams, les cebes, els carbassons i les faves quedaven a l’oblit, víctimes del seu comportament, els raves ballaven feliçment “la lambada” dins de les amanides de mig món, fins i tot van sortir als informatius i van protagonitzar un parell d’anuncis a la televisió.

I conte contat aquest conte s’ha acabat.

Ángel Fernández, José Tomás Martínez, Óscar Moral, Jordi Muros, Mercedes Navas, Raquel Poley, Manuel Quijada i Julián Blázquez. CO Caviga