Els homes de la República i la Revolució, 1931-1939 (II)

Segell del Consell Municipal de Viladecans emprat entre novembre de 1936 i desembre de 1938.

Font: Arxiu Municipal de Viladecans, AMVA.

El cop d’estat militar del 18 de juliol va condicionar, inexorablement, tot l’esdevenir de la República al llarg de la resta de 1936 i fins a l’abril de 1939, quan oficialment s’acabà la guerra i amb ella el règim republicà, malgrat que aquest a Catalunya s’acabés el 10 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes ocupen la frontera catalana amb França.

Les característiques principals de les corporacions municipals d’aquestes dates, entre el 18 de juliol de 1936 i el 25 de gener de 1939, per a Viladecans, són: el manteniment de l’alcaldia en la persona de Llorenç Puig (ERC) al llarg dels tres anys de revolució i guerra; el manteniment d’ERC com a partit majoritari a Viladecans amb equilibri de poders i força amb la CNT, fins als fets de maig de 1937, data a partir de la qual, els comunistes del PSUC aniran agafant més influència i pes polític en detriment de la CNT; l’intent de crear una nova estructura organitzativa a partir de la constitució del Consell Municipal; el fet que els consells municipals estiguin integrats, únicament, per ciutadans militants dels partits polítics i organitzacions sindicals d’esquerres; que el nombre dels seus representants en el Consell Municipal és proporcional al nombre de representants que cada partit polític o organització sindical disposa en el Govern de Catalunya –sempre i quan l’organització política tingui representació en el municipi– i, finalment, la continua substitució de consellers municipals que es van succeint al llarg del temps, atesa la seva incorporació al front, ja sigui de manera voluntària, com a milicià, o amb caràcter forçós, amb les crides de les lleves fetes pel Govern de la República.

Amb el cop d’estat militar, la dreta feixista provocà el que, molt possiblement, i d’una altra manera, no s’hagués produït: la revolució de les classes populars. A partir del 19 de juliol, amb el sufocament de la insurrecció, Catalunya entra en una espiral revolucionària, on el poder legalment constituït, tant del Govern de la Generalitat com dels ajuntaments, queda diluït per la força del poble armat, fonamentalment dirigit per la central anarcosindicalista (CNT-FAI). En la majoria de les poblacions catalanes es constitueixen comitès revolucionaris, després convertits en comitès de milícies antifeixistes que són els que detentaran, d’una manera clara i hegemònica, l’autoritat i els govern dels municipis, malgrat que nominalment es mantingui una corporació municipal i un alcalde. 

A Viladecans, el Comitè de Milícies, en aquests primers dies de la revolució, estarà integrat per tres membres de la CNT-FAI (Marià Sanjuan, Juan Carrique i Cayetano Piñero) i per dos d’ERC (Llorenç Puig, com a alcalde, i Josep Iturrioz com a màxim responsable del partit), sota la presidència, molt possiblement, de Marià Sanjuan. Durant uns mesos, fins a finals de setembre de 1936, hi haurà aquesta dualitat de poders: un alcalde d’ERC i un president del Comitè de Milícies de la CNT.

D’altra banda, els membres de la corporació municipal, en aquestes dates, seran tots representants d’ERC, una vegada expulsats, de facto, els regidors dels partits de dretes. Aquesta situació es veurà legalitzada el 4 d’agost de 1936 amb la constitució d’un nou ajuntament, el qual per decret del Govern de Catalunya, només estarà format per aquells militants designats pels partits que havien constituït el Front Popular. Pel cas de Viladecans, la corporació la integraran únicament ciutadans militants o simpatitzants d’ERC. Aquest ajuntament només durarà fins al 20 d’octubre, data en la qual pren possessió una nova corporació que ja reflecteix l’equilibri de poders polítics que hi ha a Catalunya i que també és reflex del Govern Tarradellas, format el 26 de setembre, i en el qual s’havia donat l’entrada als anarquistes, una vegada dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, dominat per la CNT. Aquest nou Consell Municipal –denominació de l’ajuntament a partir del 24 d’octubre de 1936– quedarà format per 4 membres d’ERC, 4 de la CNT, 2 d’UGT-PSUC (el Partit Socialista Unificat de Catalunya s’havia fundat el 23 de juliol) i un conseller de la Unió de Rabassaires (UR) amb les següents conselleries: 

Per qüestions administratives, el Consell Municipal es torna a reestructurar el 22 de gener de 1937, reduint-se el nombre de consellers d’11 a 9, en detriment d’ERC i de la CNT que quedaran amb tres consellers, però afavorint la figura de Juan Carrique (CNT), que a banda de mantenir Defensa, disposarà, també, de les conselleries de Treball i Obres Públiques.

La darrera reestructuració del Consell Municipal és del 16 d’octubre de 1937, i ja reflecteix els canvis polítics que s’havien produït a Catalunya a partir dels fets violents de primers de maig de 1937, quan les forces anarquistes i del POUM s’enfronten a les forces de la Generalitat recolzats pels milicians del PSUC: s’incrementa la representació municipal del PSUC (de 2 a 3 consellers, amb la incorporació de Manuel Amigó) igualant així la representació d’ERC i la CNT. Tot ens indica que es produeix una pèrdua de poder de la CNT local en favor del PSUC.

Davant de tot el reguitzell de substitucions de consellers municipals, produïts per la seva incorporació al front al ser mobilitzades les seves quintes, el darrer Consell Municipal que afrontarà la caiguda de Viladecans, a partir del 10 de juny de 1938, fins a l’entrada de les tropes de l’Exèrcit d’Ocupació franquista el 25 de gener de 1939, estarà integrat per les següents persones:

Finalment, el 31 de gener, amb el poble “liberado” es formarà una primera Comissió Gestora Municipal, nomenada pel general en cap de l’Exèrcit Marroquí que serà ratificada el 6 de febrer de 1939, presidida per l’alcalde de la dictadura de Primo de Rivera: Pere Masellach Monmany. Però, aquesta ja es un altra història, i en aquest cas, una història negra.

Manuel Luengo