Als darrers temps, el paisatge urbà va canviant continuament i veiem dia a dia com van tancant botigues noves o botigues de sempre, però també veiem com hi ha persones que van marxant per la seva situació laboral o econòmica. Entre aquestes persones es troben alguns molt bon amics meus, el José que marxa a Orkoien (Navarra), ja que l’empresa Dytram ha tancat les seves portes i l’han traslladat a Abrera o a Orkoien. El José que deixa aquí la seva familia anirà anant i venint de moment.
L’altre cas, es el del Mohammadi i la seva familia. Sí, aquell noi marroquí que havia vingut en pastera i que explicava la seva aventura per arribar a Viladecans a l’entrevista que va sortir al Viladecans Punt de Trobada, ha tornat al Marroc. Finalment, la crisi l’ha estret econòmicament fins el punt que ha hagut de deixar Viladecans i tornar-se al seu Marroc.
Mohammadi ha estat a Viladecans un dels elements necessaris per a la cohesió social de la ciutat, un pont entre comunitats i cultures. És un home que va venir amb la il·lusió d’un nou projecte de vida i que aviat va trobar la manera de comprometre’s amb Viladecans i els seus ciutadans. La primera vegada que vàrem tenir l’oportunitat de coneixe’ns va ser a través d’una visita del Consell de Convivència al Centre Islàmic Al Nour. Vam compartir unes paraules i un te, i va començar el que ha estat fins ara i continuarà sent una gran amistat. Després vam conèixer la Nawual, la seva dona, i amb ells al seus fills l’Ashraf i l’Osama des que van néixer. Compartia la seva botiga amb la participació en diversos fòrums on pretenia sempre incorporar als seus “paisans” a la vida diària de Viladecans i allà al carrer Casanovas ens trobàvem sovint per anar a compartir una bona xerrada. Curiosament, érem dels pocs autòctons que trepitjàvem bars com el “Melilla” on érem molt ben rebuts i on gaudíem d’uns explèndids tes com es fan al Marroc.
Membre del Consell de la Convivència i guardonat en el dia de les “Esquadres”, festa dels Mossos d’Esquadra, ha estat partícep del dia a dia de la nostra ciutat. Ell, bon musulmà, i jo, agnòstic, hem compartit molts bons moments. Ha estat part important de l’obertura a Viladecans de la seva Associació i va ajudar a aconseguir que Al Nour fos present a la Fira d’Entitats de Sant Isidre, a les festes de l’Entrellaça i a l’èxit de les portes obertes del Centre Islàmic Al Nour.
Ara, el seu projecte de vida ha canviat i s’ha encaminat amb la seva familia al seu poble de sempre, Segangan, al costat de Nador. El meu amic tamazhig torna a la seva terra de naixement però crec que portarà en el record sempre a Viladecans i la seva gent.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada