No conec ningú que hagués afrontat la malaltia i la pròpia mort amb tant de coratge com la Pepi Venegas, que morí el passat 22 de novembre. El càncer mai no li va impedir viure en plenitud la vida, l’amistat, el seu compromís per un món més digne i millor. Ens ho explicava, al Punt de Trobada, ella mateixa fa un parell d’anys. Sense plànyer-se, sempre amb un somriure, amb llibertat, amb total sentit de la responsabilitat. La vida de la Pepi, massa curta, va resultar plena de sentit, viscuda al màxim. També per als qui no vam tenir ocasió de tractar-la gaire.
Mercè Solé
Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer
Maria Mercè Marçal
Raó del cos (2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada