La nit de les eleccions municipals tots vam poder veure i sentir com a la seu de Barcelona en Comú la gent congregada cridava amb entusiasme: “Sí se puede!”. Alguns ho han criticat perquè ho cridaven en castellà, mentre que no s’acostuma a criticar que el Barça celebri els seus èxits al crit de “Campeones, campeones, oé, oé, oé!”. Els que critiquen no s’adonen que hi ha frases que han quallat en una llengua i no té gaire sentit voler-les traduir. Com quan, fa anys, cridàvem a les manifestacions “El pueblo unido jamás será vencido!”.
Però resulta que sí que hi ha hagut qui ho ha volgut traduir, i llavors el remei ha estat pitjor que la suposada malaltia, perquè el que ha sortit ha estat una frase que és una traducció literal del castellà i no és gens catalana. Concretament ha sortit “Sí es pot”. I no, això no és català.
Expliquem-ho. En castellà, quan es fa una afirmació, es diu, per exemple: “Mañana es fiesta”. Però si s’hi vol donar èmfasi, es pot dir: “Mañana sí que es fiesta”. Però aquesta frase amb èmfasi, es tendeix a escurçar-la i a treure el “que”. I la frase queda així: “Mañana sí es fiesta”. En català, quan fem una afirmació simple, ho fem com en castellà: “Demà és festa”. Si volem donar-hi èmfasi, diem: “Demà sí que és festa”. Però, a diferència del castellà, no podem escurçar-la i treure-li el “que”. O sigui que no podem dir “Demà sí es festa”. O sigui que, en aquesta mateixa línia, no podem dir “Sí es pot”. S’ha de dir “Sí que es pot”.
Cal assenyalar, tanmateix, que, si es volgués, no seria gens difícil introduir aquesta forma catalana del crit castellà. Quan pronunciem “Sí que es pot”, de fet ho convertim en tres síl·labes contundents: “Sí / ques / pot”. Sona molt bé. Fins i tot m’atreviria a dir que millor que en castellà. Però vaja, no passa res si el crit es fa en castellà...
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada