Una petita figura negra, de formes rotundes i desbordants, em mira des del seu també petit pedestal. A partir del moment en què els organitzadors de la subhasta l’han mostrat al públic assistent, he estat pres d’aquesta dona d’amples malucs, pits protuberants i voluminós ventre. Aquesta Venus, semblant a la famosa de Willendorf, ha de ser meva. Des del fons de la sala puc veure com brilla només per a mi.
Si poguéssim llegir els pensaments dels altres participants en les licitacions d’aquell dia, no distarien molt de l’anterior. Hi ha una dona que desitja aquesta mateixa peça. És asseguda al centre de la sala, i el seu aspecte és vellutat. De sedós cabell vermell, amb vaporoses robes i uns ulls de mel emmarcats per un rostre suau i dolç com el préssec, observa l’Afrodita exhuberant.
La minsa escultura sembla que la cridi des de la seva posició prop del subhastador, els quals, en aquest moment, inicia el seu treball:
– Senyores i senyors, benvinguts a aquesta subhasta de peces de gran valor procedents de col·leccions particulars. Comencem amb aquesta Venus esculpida en ceràmica negra de petites dimensions però molt apreciada per la seva semblança a la seva coneguda homòloga. Comencem la licitació per 5.000 euros... 7.000 n’ofereix el cavaller del fons... Qui en dóna 8.000? La dama pèl-roja n’ofereix 9.000... Tornem al cavaller del fons... 15.000 diu? Sí, senyor, 15.000 a la una, 15.000 a les dues, 15.000 a les tres... Venuda, doncs, al senyor del fons de la sala!
Desitjós de complaure la bella dona de cabell vermell, que anhelava el mateix que jo, em dirigeixo ràpidament al seu seient per fer-li una oferta:
– Senyoreta, permeteu-me que em presenti. Sóc Adolfo Riquer i, donat l’interès que vostè ha mostrat en el mateix objecte que jo, li vull fer una proposta. M’agradaria tornar a veure-la, i sé que vostè voldria tornar a veure l’escultura. Potser li semblarà un atreviment, però podem compartir la peça. Si una obra d’art no es contempla, és com si estigués morta. La meva casa està oberta per a vostè en totes les ocasions que ho desitgi i, gràcies a les nostres mirades, es conservarà sempre viva per a nosaltres dos.
“M’he quedat muda. Encara que descarada, és una proposta molt original. Li diré que sí”.
En homenatge a la deessa que totes les dones portem dins.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada