 |
| La masia de Cal Menut |
El patrimoni d’una ciutat és l’empremta física de la seva història. Masies, xemeneies, torres modernistes, jardins romàntics... que te’ls vas trobant pels carrers i et recorden la riquesa dels fets esdevinguts al llarg del temps en aquell racó de món. Icones que defineixen la personalitat d’un poble, la seva identitat.
A Viladecans, però, veiem com part del nostre patrimoni cau a trossos davant l’apatia de qui ens governa. Aquells edificis històrics on hi ha oficines de l’Ajuntament encara aguanten, però n’hi ha que ja no existeixen i altres que es van malmetent davant la impotència i el dolor d’aquells qui estimem la història i la personalitat de la nostra ciutat. Dos dels casos paradigmàtics són la Bòbila de Sales i la Masia de Cal Menut, aquest segon declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 2002.
La Bòbila és l’empremta de la nostra tradició industrial, un espai ideal per fer la segona biblioteca de Viladecans, tan necessària pel volum de població que tenim, així com espais culturals multidisciplinars. Any rere any hem anat veient com incívics i petits delinqüents anaven fent malbé la nau de la Bòbila, fins que fa unes setmanes es va cremar provocant l’ensorrament del sostre. L’equip de govern no ha fet res per a impedir la pèrdua d’aquest patrimoni. Demanem que esmenin aquest greu error i consolidin l’edifici i li donin la vida que es mereix.
La Masia de Cal Menut és l’empremta de la nostra tradició rural, la qual no només té un valor patrimonial, sinó que les hectàrees del seu entorn tenen un gran valor agrícola. Aquesta masia ha estat víctima d’un conflicte endèmic d’interessos especulatius on l’Ajuntament, malgrat haver protegit l’edifici com a BCIL, no ha fet massa res més al respecte. El BCIL és un nivell de protecció molt elevat però que necessita d’una definició del que cal conservar, com conservar-ho i que l’equip tècnic de l’Ajuntament tingui la sensibilitat per fer-ho complir.
 |
| La llar de foc ara destruïda. Dibuix publicat al programa de Festa Major de 1958. |
Malauradament aquesta sensibilitat ha brillat per la seva absència, perquè el mes de febrer es va aprovar el projecte de reforma, però no s’han proporcionat les garanties necessàries que protegissin el valor de l’edifici, ja que un bon projecte pot tenir una mala realització. Tothom sap que hi ha dues maneres d’actuar sobre un edifici antic, apuntalant-lo interiorment i perimetralment per tal que no caigui, o anar amb una excavadora per tal que en caigui la meitat i així tenir l’excusa de fer-ho tot nou.
Això és el que va passar el passat dimarts 7 de juliol, les màquines van entrar sense miraments i van tirar a terra una paret amb una llar de foc i un forn de gran valor històric. Ara l’equip de govern corre per esmenar el desperfecte, diu que obrirà un expedient sancionador i que els requeriran que procedeixin de forma immediata a la reconstrucció i rehabilitació de la part afectada.
Esperem que compleixin amb la paraula donada, i els demanem que aturin les obres. Ara bé, no podem evitar lamentar que no s’hagi actuat abans, que no s’hagi estimat el patrimoni i se li hagi donat la protecció i estima que mereix. Perquè com deia al principi, el patrimoni és la nostra història, les nostres arrels i, si ho perdem, perdem la nostra identitat. No hi ha res més trist que un poble sense identitat, ja que sense identitat no hi autoestima, i sense autoestima no hi ha orgull ni sentiment de pertinença.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada