Correu, formigues, que ve la Filo!

 

Dintre el món dels insectes les aranyes en són uns que particularment inspiren temor en algunes persones. En canvi, les formigues gairebé no ens fan por. Però, saps què? Que per als propis insectes les formigues són, ben segur, les més temudes de totes  per la seva organització a l’hora de treballar per la seva colònia, per defensar-la i per atacar tots aquells que gosin apropar-se a ella.

Així t’endinses en el món de les aranyes i les formigues. Avui et parlo a tu, lector, del joc de taula infantil Fila-Filo. En aquest títol tens tres formigues que, per guanyar, has d’intentar fer arribar a la meta abans que ho facin els teus rivals amb les seves respectives. El problema es que l’aranya Filo, juntament amb les seves germanes Fausto  i Félix, no t’ho posarà fàcil i es dedicarà a caçar-te-les, endarrerint-te l’assoliment del teu objectiu.

Primer de tot, comentar que en Fila-Filo el tauler es divideix en dos mòduls: el primer és el tauler inferior, aquell pel qual es mouen les formigues; el segon és el tauler superior, que és per on es desplacen les aranyes Fausto i Félix. L’aranya Filo es queda suspesa en l’aire mitjançant un cordill amb imants que la uneix amb les seves germanes, fent la funció de teranyina. Els dos taulers queden units per quatre suports que es posen en cadascuna de les cantonades de la capsa del joc.

Per preparar una partida tothom ha de posar les seves tres formigues en la casella de la fletxa (sortida) del tauler inferior. Després, les aranyes Fausto i Félix es col·loquen cadascuna en un punt vermell del tauler superior, quedant separades per altres dos punts vermells. Aquests punts son les caselles per les aranyes en el tauler superior. Per últim, es posa la soca en qualsevol casella del tauler inferior.

En el teu torn has de llançar els tres daus: marró, verd i blanc.

Si el dau verd mostra una aranya, pots moure Fausto i Félix en el tauler superior tantes caselles com mostri el dau blanc. Un pas per les aranyes és anar d’un punt vermell a un altre. El nombre de passos pots distribuir-lo entre les dues aranyes com vulguis: si les separes, Filo puja cap amunt arrossegada per la teranyina; si les apropes, Filo descendeix i amb sort caça una formiga que tingui just a sota. Cal recalcar que les aranyes i les formigues estan imantades. En cas que aconsegueixis caçar una formiga d’un rival, aquesta torna a la casella de sortida i pots moure una de les teves tantes caselles com indiqui el dau marró.

Si el dau verd mostra una formiga, pots moure una de les teves formigues tantes caselles como indiqui el dau marró. Si acaba el moviment en una casella on ja hi ha una formiga, posa-la a sobre d’ella, formant una pila. Així doncs, quan una formiga es desplaça sempre es mouen amb ella totes les que tingui a sobre, independentment de quins jugadors siguin. Una pila pot contenir qualsevol nombre de formigues, però sobre la soca i sota d’ella només pot haver-n’hi dues d’apilades com a molt.

Si el dau verd mostra una fulla, has de moure la soca abans o després de moure les aranyes seguint el dau blanc o bé una de les teves formigues seguint el dau marró. Sempre que es mogui la soca ha de tapar una formiga, sigui teva o no, o bé una pila de com a màxim dues formigues. Sobre la soca també pot haver-hi com a molt una pila de dues formigues.

El joc segueix d’aquesta manera fins que un jugador aconsegueix fer arribar les seves tres formigues a l’última casella de totes, la meta, amb la qual cosa és el guanyador de la partida.

Fila-Filo és d’aquests jocs infantils que amb l’estètica enganxa tothom que el veu. No obstant, dins d’aquesta bellesa, especialment de veure Filo penjada d’un cordill que la uneix amb les seves aranyes germanes, hi ha força estratègia que per a un nen de 6 anys, en la meva opinió, pot costar d’entendre i de dominar. He explicat aquest joc a un munt de nens d’aquesta edat i a molts d’ells els costa d’entendre. Moure les aranyes i les formigues no suposa cap problema. El conflicte ve donat per la soca, que és l’element que més profunditat i estratègia aporta al joc al poder moure-la abans o després de les aranyes o una de les teves formigues. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que apilar les formigues té l’avantatge que les teves poden ser arrossegades  per les de sota, però al mateix temps són un blanc més fàcil per la Filo, que les té més a prop. Mencionar també que la soca quan es mou arrossega amb ella les formigues que té a sobre, per tant, les fa retrocedir o bé avançar en el tauler inferior, segons convingui.  Com veus, t’he posat exemples de situacions que és poden donar en el joc, i alguna més n’hi ha. Fila-Filo és un bon joc infantil amb molta estratègia que pot ser un maldecap o una meravella per a qui hi jugui, segons la experiència que tingui jugant a jocs de taula.

Cristian Becerra

"El Dado Dorado"