dijous, 15 de febrer del 2024

Destí


Al Salvador li agrada tenir-ho sempre tot sota control. És decidit, fort i perfeccionista. El millor és que sol reflexionar força i sap observar amb calma les situacions. Ara el que necessita és arribar a Sidney. “Quin pla que tinc! Sempre espero a l’últim moment i em surt bé. Avui no, a la vista està. Hauré d’agafar el proper vol, demà al matí. Però abans he de buscar allotjament: no em dona la gana dormir a les zones d’espera, i tampoc no puc tornar a l’origen. Si ho faig, demà no seré de tornada aquí a temps per volar una altra vegada, i a la feina em cruixiran”. Amb la decisió presa, el Salvador es disposa a aconseguir el seu vol de demà i el seu hotel per a avui.

S’encamina al taulell de la seva operadora i una sensació estranya ve a assaltar-lo pel camí, just abans d’arribar-hi. Un televisor d’una cafeteria propera centra la seva atenció. Les pulsacions se li han accelerat fins a ser perceptibles, té la boca resseca i no es pot creure el que veu a la pantalla. Se li ennuvolen encara més els ulls i és a punt de caure de genolls per donar les gràcies a algú. Ell, que mai no ha cregut en un ens superior que governi els destins de tots, que escrigui les línies de les nostres vides. Des d’aquest moment el Salvador creu que això ja ha canviat. Des d’aquest mateix minut.

Un avió fet trossos. Ni tan sols sembla un avió. Restes disseminades per tot arreu. Un presentador descriu amb veu accelerada la catàstrofe. Més de dues-centes persones mortes. Encara no se sap la xifra exacta. Trucades, fum, gent corrent, buscant respostes, llums blaves, soroll, caos, por, desconcert… El Salvador s’empassa la saliva. El vol que ha perdut, amb destinació a Sidney, Austràlia, ja no arribarà mai al seu destí.

Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com