Aquest estiu es van
encendre totes les alarmes quan el Centre Sociosanitari Frederica Montseny de
Viladecans va reunir les famílies per informar que s’anirien tancant totes les
seves places residencials. Algú va pensar que enmig de les vacances seria un bon
moment per explicar una notícia així, potser perquè passés desapercebuda. Però
com és lògic i natural, de desapercebuda poc o res. I els fets, disten bastant
de com s’ha intentat explicar tot plegat. Anem a pams.
El
Consorci de Salut i Social de Catalunya -l’ens que gestiona l’equipament- va
manifestar el 2023 a la Generalitat la necessitat de traspassar les places
residencials cap al règim sociosanitari del Departament de Salut, tenint en
compte que la residència està lluny de complir amb els estàndards de qualitat
de la normativa actual. La petició passava per tancar paulatinament les places
residencials i reubicar-les (les places, no les persones) en altres centres. El
Departament de Drets Socials va analitzar la situació i va confirmar que
l’edifici incomplia alguns requisits propis d’un centre residencial i, davant
la impossibilitat de mantenir oberta la residència a llarg termini amb aquestes
condicions, es va acordar una reconversió progressiva en centre sociosanitari i
centre de dia, com a referent de l’atenció mèdica intermèdia al Baix Llobregat
sud.
El
compromís acordat amb la Generalitat establia que en un termini aproximat de
tres anys s’anirien tancant les places residencials quan, malauradament,
s’anessin produint decessos. En les reunions mantingudes sempre ha quedat clar
que cap dels residents actuals haurà de marxar del Frederica. El Departament de
Drets Socials també es va comprometre a concertar aquestes places en altres
espais, per mantenir la capacitat residencial de Viladecans. Aleshores, quin és
el problema i la deslleialtat? Quan algú activa aquest procés en ple mes
d’agost i un cop sorgeix neguit social decideix responsabilitzar de la decisió
a la Generalitat. Però res més lluny de la realitat.
Per
sort, a poc a poc s’ha pogut anar reconduint la situació, i malgrat que encara
hi ha qui al Ple municipal intenta embrutar la feina feta espolsant-se
responsabilitats de sobre, l’impàs es va encarrilant. Si bé s’ha conclòs que
les residències privades que hi ha a Viladecans no poden assumir les places que
aniran tancant al Frederica Montseny, el Departament de Drets Socials ajudarà
en tot el que estigui a les seves mans per tal de construir una nova residència
pública a la ciutat. Així ho va manifestar el conseller Campuzano a l’alcalde
Ruiz en una visita recent a l’Ajuntament. Ara bé, cal tenir en compte que el
Departament té un marge molt petit per prendre la iniciativa en aquest sentit,
la gestió habitual del Departament dificulta la utilització de fons propis per
a la construcció de centres residencials, i és una irresponsabilitat intentar
convèncer la ciutadania del contrari.
El
camí alternatiu bé podria ser el que ha empès per exemple l’Ajuntament del Prat
de Llobregat, impulsor d’una futura residència municipal de gent gran que
obtindrà places concertades per part de
la Generalitat. Fa pocs dies el conseller Campuzano i l’alcalde del Prat Lluís
Mijoler van posar la primera pedra. Construir un equipament així comporta una
inversió aproximada d’uns 11 milions d’euros. A Viladecans, en canvi, el govern
local destinarà 20 milions a la construcció d’un nou bloc d’oficines per ampliar
el Parc de Negocis. Com tot a la vida, tot és qüestió de prioritats, però,
vista la situació, cal emprendre un canvi de rumb en les polítiques municipals.
És urgent i necessari.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada