Ha plogut molt des dels primers anys de la democràcia. Aquells temps decanvi sobtat i accelerat ja han passat; aquelles presses per transformar-ho tot s’han asserenat i aquell moviment associatiu i participatiu, que va ser com una febrada, ha anat remetent; però, tot i així, encara en queden
algunes mostres ben fonamentades i amb la maduresa que donen els anys. Una de les primeres associacions que va recuperar el carrer com a lloc festiu i de participació va ser Diables de Viladecans. Els tambors, els petards i el foc van anar cridant a poc a poc més gent del nostre poble a viure el carrer de forma divertida. Molts joves i nens -ja hi ha casos de pares i fills-, s’han vestit les banyes dels dimonis i han ballat al so dels timbals sota el foc.
Diables sempre ha estat obert a tothom i no ha estat mai contra ningú; a Diables la idea principal sempre ha estat la mateixa: la recuperació de les festes populars, la conquesta del carrer com a marc festiu i participatiu.
Els cercaviles i correfocs, les passejades de Gegants, les processons de Carnestoltes, les sardinades i fogueres de Sant Joan sempre tenen un element en comú: fomenten la participació lúdica de tothom i això fa poble.
Les relacions amb les institucions també han anat canviant amb el pas del temps. Al començament tot era empenta i ganes de fer coses, es tractava de dinamitzar la gent, d’endegar projectes, d’engrescar. Tot es feia a base de voluntariat, tot era improvisat però sincer. Avui dia el maquinari institucional ja està greixat i rutlla a la perfecció, però... no té ànima!
Tanta reunió, pressupost, contracte, programació, assegurances, lleis... Han burocratitzat la festa! Moltes d’aquelles associacions tan útils fins ara, de cop són enutjoses, molesten, no quadren en aquest Viladecans (V!) de disseny, però no oblidem que el sentiment de pertinença a un poble i a una gent neix de compartir uns mateixos espais i unes mateixes tradicions.
Buida els carrers i anul.la l’espontaneïtat de la gent i hauràs matat un poble.
Encara hi som a temps! Visca Diables!
Joan Castellano Bonich
algunes mostres ben fonamentades i amb la maduresa que donen els anys. Una de les primeres associacions que va recuperar el carrer com a lloc festiu i de participació va ser Diables de Viladecans. Els tambors, els petards i el foc van anar cridant a poc a poc més gent del nostre poble a viure el carrer de forma divertida. Molts joves i nens -ja hi ha casos de pares i fills-, s’han vestit les banyes dels dimonis i han ballat al so dels timbals sota el foc.
Diables sempre ha estat obert a tothom i no ha estat mai contra ningú; a Diables la idea principal sempre ha estat la mateixa: la recuperació de les festes populars, la conquesta del carrer com a marc festiu i participatiu.
Els cercaviles i correfocs, les passejades de Gegants, les processons de Carnestoltes, les sardinades i fogueres de Sant Joan sempre tenen un element en comú: fomenten la participació lúdica de tothom i això fa poble.
Les relacions amb les institucions també han anat canviant amb el pas del temps. Al començament tot era empenta i ganes de fer coses, es tractava de dinamitzar la gent, d’endegar projectes, d’engrescar. Tot es feia a base de voluntariat, tot era improvisat però sincer. Avui dia el maquinari institucional ja està greixat i rutlla a la perfecció, però... no té ànima!
Tanta reunió, pressupost, contracte, programació, assegurances, lleis... Han burocratitzat la festa! Moltes d’aquelles associacions tan útils fins ara, de cop són enutjoses, molesten, no quadren en aquest Viladecans (V!) de disseny, però no oblidem que el sentiment de pertinença a un poble i a una gent neix de compartir uns mateixos espais i unes mateixes tradicions.
Buida els carrers i anul.la l’espontaneïtat de la gent i hauràs matat un poble.
Encara hi som a temps! Visca Diables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada