dilluns, 9 de juliol del 2007

La memòria pagesa


Sens dubte, els Capvespres de Ca n’Amat són un magnífic invent. Aquest any, la cosa ha anat sobre les masies, i a un servidor li ha tocat d’intervenir-hi en la taula rodona de l’últim dia, que recollia la memòria de quatre dones que ens van saber explicar esplèndidament la seva experiència de treball i vida a la masia. I això m’ha suscitat novament la consciència d’un tema en què sovint he pensat. I és que Viladecans tenim una història pagesa que hauríem de conèixer més i a la qual hauríem de donar la rellevància que mereix. Viladecans ha estat, fins fa no pas tant, un poble pagès, i un poble amb consciència pagesa. Les històries serien inacabables, els esforços per una vida millor podrien omplir llibres, les expressions públiques d’aquesta consciència també, i les pàgines difícils i fosques també. I encara que d’això ara en quedi ben poc, aquesta història constitueix el terra sobre el qual s’ha edificat el Viladecans d’ara. O sigui que l’hem de lluir, i hem de convertir aquesta memòria en un motiu d’orgull col.lectiu.
1. En aquest sentit, per exemple, caldria posar en marxa ja, ni que sigui de manera provisional, un espai obert el públic en què es puguin veure els instruments de vida pagesa que van ser recollits en un cert moment per a ser instal.lats a Ca n’Amat, quan es pensava en aquest edifici com a museu de la vida pagesa. Potser el Cúbic podria ser la seu provisional d’aquesta instal.lació.
2. També caldria fer el necessari perquè un patrimoni important de la nostra història pagesa com és la masia de Cal Menut pugui ser disfrutat i conegut pel conjunt de la població. Sigui quina sigui la seva actual situació jurídica, caldria fer el necessari perquè la masia estigui oberta i pugui ser visitada, almenys en determinades ocasions.
3. Caldria, igualment, editar algun material senzill que reculli la història de la pagesia viladecanenca al llarg dels segles, per posar a l’abast de tothom aquesta història que ens ha configurat: com vivien els pagesos en les diferents èpoques, les relacions de propietat, en què consistia el treball del camp i com va anar canviant, les rompudes de noves terres, els progressos i retrocessos… No es tracta de publicar cap gran estudi, sinó un fulletó que de manera fàcil posi a l’abast de tothom aquesta història bàsica, i que inclogui també un itinerari de llocs a visitar (cases, masies, corredores i valls, mines…) i de llocs que havien tingut importància en la vida pagesa i que ara ja no existeixen com a tals (cal Ferrer de la plaça, per exemple).
4. I finalment, per ajudar a aquesta visibilització de la història caldria algun tipus de monument o record públic que la faci present de manera permanent, i en el qual puguin sentir-se identificats tant els pagesos encara existents com els molts viladecanencs provinents de família pagesa. Actualment hi ha un monument a la pagesia situat al costat del col.legi Àngela Roca, però no compleix ni la funció de visibilitat ni la d’identificació, de manera que caldria pensar en algun altre tipus de record públic. Veient el guant de béisbol de la Torre Roja tothom s’adona que és un homenatge al béisbol. Doncs la pagesia es mereixeria almenys una cosa semblant.
Josep Lligadas Vendrell