L’hem perdut, ens l’han fet malbé. Les torres de Vilamarina han trencat d’una manera clara el perfil de la nostra ciutat, caracteritzada fins ara per edificis no excessivament elevats, o si més no, que no destacaven per la seva alçada. Des de l’entorn de la ciutat, per exemple des de la plana deltaica, des de l’autopista, des de la zona de la muntanya de Sant Ramon, els edificis de la ciutat quedaven relativament amagats, no sobresortien, i no trencaven fortament el paisatge. Des de l’autopista, per exemple, quan un passava i mirava cap a la muntanya de Sant Ramon feia goig veure un conjunt de teulades, baixetes, i una gran falda verda. Ara, deu moles de ciment, de fins a onze plantes d’alçada tapen aquesta visió, i trenquen definitivament el perfil suau que fins ara teníem a Viladecans. Realment un s’adona de l’error arquitectònic que representa el nou complex urbanístic, per molt parc que hi hagi al costat. Hem perdut una mica més de personalitat urbanística a Viladecans, i se’ns ha imposat un model arquitectònic i de ciutat que personalment no comparteixo.
Viladecans no és Diagonal Mar, ni Nova York. És una ciutat mediterrània, i així hauria de ser la seva arquitectura, mediterrània, i no similar a la de les grans ciutats anglosaxones, o cometre els mateixos errors que la ciutat del costat, Barcelona. Li ha faltat imaginació a l’equip de govern a l’hora de desenvolupar aquesta part de la ciutat, com n’hi ha faltat en tants i tants altres projectes, sempre deixant de banda els serveis més bàsics. Perquè, us heu preguntat a quin CAP aniran aquests nous viladecanencs i viladecanenques de Vilamarina? A quines escoles els seus fills i filles?
Ni tan sols l’objectiu inicial s’ha complert en aquest nou projecte de l’equip de govern. L’excusa inicial per passar de sòl industrial a urbanitzable i engegar així el barri de Vilamarina era la d’integrar l’estació de la Renfe a la ciutat, ja que quedava molt aïllada del municipi. Calia integrar-la a la ciutat. Com ja podem veure, en sortir de l’estació tenim la sensació d’estar davant del mur vergonyós que separa barris israelians dels palestins, amb més de cinc metres d’alçada, i tot sembla indicar que l’estació quedarà més marginada que abans. Quants gols més haurem de patir de l’equip de govern?
Jordi Mazon Bueso
Ni tan sols l’objectiu inicial s’ha complert en aquest nou projecte de l’equip de govern. L’excusa inicial per passar de sòl industrial a urbanitzable i engegar així el barri de Vilamarina era la d’integrar l’estació de la Renfe a la ciutat, ja que quedava molt aïllada del municipi. Calia integrar-la a la ciutat. Com ja podem veure, en sortir de l’estació tenim la sensació d’estar davant del mur vergonyós que separa barris israelians dels palestins, amb més de cinc metres d’alçada, i tot sembla indicar que l’estació quedarà més marginada que abans. Quants gols més haurem de patir de l’equip de govern?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada