Sempre he cregut que cuidar les petites coses pot portar a aconseguir objectius importants i que en els detalls, més que en el resultat, es pot apreciar millor la feina ben feta.Potser el fet de que he tingut la sort de viure sempre a la mateixa ciutat ha fet que em senti molt arrelat a ella i per això doni importància a les coses que sempre he tingut amb mi, els meus carrers, la meva gent, els meus monuments, i els elements i les persones que van apareixent i van arribant de nou.
Potser per això quan vaig a un altre poble o ciutat entenc molt bé que els seus habitants se sentin orgullosos de viure on viuen, de ser qui són, de tenir el que tenen i de saber preservar el seu llegat. Perquè jo també m’hi sento així.
El meu deute amb Viladecans ve d’ençà que vaig néixer i he anat creixent amb la ciutat. I de la mateixa manera que la ciutat s’ha fet massa gran en poc temps, jo he crescut sense saber què volia ser de gran o, millor dit, sense voler fer-me gran i intentant no perdre aquelles coses que quan hi torno, em fan sentir bé.
Jo crec que a una ciutat li passa al mateix, no hauria d’oblidar la seva història, sinó que és un deure de tots els que la fem preservar els elements que la formen i els vestigis que la recorden.
No entenc que algú digui que la meva ciutat es una ciutat dormitori.
La meva ciutat és plena de vida i d’història, el problema és que no ens ho creiem. Totes les coses tenen la importància que hom vulgui donar-hi, no és lícit que algú, com fan sovint els polítics, marqui el que és important i el que no ho és. Totes les coses, per petites que semblin, són importants i cal que els hi dediquem l’atenció que es mereixen.
Sovint, quan sortim a fer alguna excursió amb el cotxe, ens trobem cartells a les carreteres que ens indiquen que entrem a un poble o ciutat i tot seguit, trobem cartells indicadors de la presència d’algun monument o edifici històric de la ciutat, sovint acostumen a ser llocs que tenen un interès per la seva antiguitat o pel seu estil arquitectònic i, de vegades, per al visitant poc documentat, no deixen de ser quatre pedres, una a sobre de l’altra. Però carai!, per als habitants d’aquell indret, són les quatre pedres més ben muntades del món, perquè són part de la seva història com a poble.
D’això és sovint del que ens queixem a Viladecans, que no sabem donar-li la importància que tenen les nostres quatre pedres i sovint és perquè no les coneixem.
I sobre això, només un exemple ben senzill. ¿No seria important que en els cartells informatius de carretera hi figuressin les indicacions per arribar a alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat? És a dir, que sota el cartell que indica el camí del cementiri aparegui també una referència a l’ermita de la Mare de Deu de Sales del segle X, o en el que indica l’ajuntament hi figuri la referència de la torre Modolell...
No creiem que sigui una proposta ni molt cara ni molt complicada d’aplicar i fins i tot algú pot pensar que això no és important, està en el seu dret, però això, contribuiria per donar a conèixer aquest edificis als que se’l hi donaria una atenció especial i perquè els habitants de Viladecans ens sentim orgullosos de la història de la ciutat on vivim i del seu llegat i perquè quan algú passi per aquí en alguna excursió amb cotxe s’aturi i ens conegui. Son detalls que donen valor a la ciutat i jo, sempre he cregut que cuidar les petites coses pot portar a aconseguir objectius importants i que en els detalls, més que en el resultat, es pot apreciar millor la feina ben feta.
Josep Mumany
Potser per això quan vaig a un altre poble o ciutat entenc molt bé que els seus habitants se sentin orgullosos de viure on viuen, de ser qui són, de tenir el que tenen i de saber preservar el seu llegat. Perquè jo també m’hi sento així.
El meu deute amb Viladecans ve d’ençà que vaig néixer i he anat creixent amb la ciutat. I de la mateixa manera que la ciutat s’ha fet massa gran en poc temps, jo he crescut sense saber què volia ser de gran o, millor dit, sense voler fer-me gran i intentant no perdre aquelles coses que quan hi torno, em fan sentir bé.
Jo crec que a una ciutat li passa al mateix, no hauria d’oblidar la seva història, sinó que és un deure de tots els que la fem preservar els elements que la formen i els vestigis que la recorden.
No entenc que algú digui que la meva ciutat es una ciutat dormitori.
La meva ciutat és plena de vida i d’història, el problema és que no ens ho creiem. Totes les coses tenen la importància que hom vulgui donar-hi, no és lícit que algú, com fan sovint els polítics, marqui el que és important i el que no ho és. Totes les coses, per petites que semblin, són importants i cal que els hi dediquem l’atenció que es mereixen.
Sovint, quan sortim a fer alguna excursió amb el cotxe, ens trobem cartells a les carreteres que ens indiquen que entrem a un poble o ciutat i tot seguit, trobem cartells indicadors de la presència d’algun monument o edifici històric de la ciutat, sovint acostumen a ser llocs que tenen un interès per la seva antiguitat o pel seu estil arquitectònic i, de vegades, per al visitant poc documentat, no deixen de ser quatre pedres, una a sobre de l’altra. Però carai!, per als habitants d’aquell indret, són les quatre pedres més ben muntades del món, perquè són part de la seva història com a poble.
D’això és sovint del que ens queixem a Viladecans, que no sabem donar-li la importància que tenen les nostres quatre pedres i sovint és perquè no les coneixem.
I sobre això, només un exemple ben senzill. ¿No seria important que en els cartells informatius de carretera hi figuressin les indicacions per arribar a alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat? És a dir, que sota el cartell que indica el camí del cementiri aparegui també una referència a l’ermita de la Mare de Deu de Sales del segle X, o en el que indica l’ajuntament hi figuri la referència de la torre Modolell...
No creiem que sigui una proposta ni molt cara ni molt complicada d’aplicar i fins i tot algú pot pensar que això no és important, està en el seu dret, però això, contribuiria per donar a conèixer aquest edificis als que se’l hi donaria una atenció especial i perquè els habitants de Viladecans ens sentim orgullosos de la història de la ciutat on vivim i del seu llegat i perquè quan algú passi per aquí en alguna excursió amb cotxe s’aturi i ens conegui. Son detalls que donen valor a la ciutat i jo, sempre he cregut que cuidar les petites coses pot portar a aconseguir objectius importants i que en els detalls, més que en el resultat, es pot apreciar millor la feina ben feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada