Diada

L’onze de setembre Catalunya celebra la seva festa nacional, popularment coneguda com la Diada. Un dia de festa en el qual, en contra del que molta gent es pensa, no se celebra cap derrota, sinò la resistència que va oferir el poble català amb unes condicions molt limitades, davant el potent exèrcit espanyol. La lluita contra les tropes de Felip V per defensar els drets i llibertats de Catalunya han simbolitzat durant molts anys el tarannà dels catalans.
De petit recordo les diferents celebracions que es realitzaven aquest dia. La visita obligada a la tomba de Rafael de Casanova situada a l’església de Sant Boi, les ofrenes florals als diferents monuments de moltes poblacions… Sempre m’han agradat aquests actes commemoratius.
A Viladecans també fem festa grosa, i quan dic festa vull dir FESTA! A les 12 en punt del migdia uns quants representants dels diferents partits polítics i associacions de la vila, davant del C.A.P. 2 també dit de Maria Bernades, col·loquen unes flors a terra, just al costat d’unes senyeres posades cinc minuts abans. Un cop llegit un manifest, que encara comporta que algú ja marxi abans d’hora, es canta ràpidament Els Segadors. Per cert, no cal que hi vagi cap coral, ni res semblant, les veus dels viladecanencs ja de per si són melòdiques i compassades. A més, fent-ho així, en un quart d’hora queda tot enllestit per poder marxar a fer el vermut, o fins i tot anar a la platja. Al cap i a la fi és un dia de festa.
Personalment, crec que si Rafael de Casanova i tots aquells que juntament amb ell es van deixar la pell, haguessin sabut que 300 anys després la seva lluita es recordaria d’aquesta forma, haurien deixat passar Felip V i les seves tropes molt abans.
Per sort, avui en dia, no hem de defensar els drets de la nostra terra amb les armes, però tot i això no aniria malament fer-ho amb els sentiments. I quina millor forma que començar que amb la festa nacional.
A Viladecans aquest dies estem encara amb la ressaca de la Festa Major, i qualsevol acte, més que un destorb, hauria de ser una embranzida per aconseguir que tothom sortís de casa. Aquest any l’únic acte de la diada ha estat anul·lat per la coincidència amb la cursa popular. En aquell moment s’estaven a punt d’entregar els premis als guanyadors al parc de l’Ajuntament. Quin millor lloc hi hauria per fer l’homenatge de l’onze de setembre que aquest! Es podria fins i tot alçar un petit monòlit d’homenatge i entre aquells que anem a l’ofrena floral i els qui han anat a la cursa ens podríem aplegar allà un número de persones més elevat.
Crec que ningú no s’imagina un Feria de Abril sense sevillanes, un dia de San Isidro sense braus a Las Ventas, un Sant Jordi sense roses i llibres, i per tant no podem consentir un onze de setembre sense senyeres, segadors, sardanes i castells.

Víctor José Martínez Roncero