Viladecans val molt la pena

Viladecans és el poble més lleig del Baix Llobregat. Viladecans no té entitats potents i emprenedores. Viladecans no té tradicions, ni història ni monuments històrics. A Viladecans no val la pena preocupar-se per fer coses, perquè no hi ha cap projecte que duri ni aguanti. Tot això són frases que tots les hem sentides dir més d’un cop, o potser les hem dites nosaltres mateixos. És un dels nostres drames: que tenim l’autoestima baixa. I així no es va enlloc.

És cert que a Viladecans, pel fet d’haver crescut de manera tan ràpida i sense una prèvia xarxa social forta i consolidada, costa més de fer arrelar i assentar les coses: és aquesta una característica pròpia i inevitable de qualsevol població de l’estil de la nostra. Però si a sobre d’això tots plegats ens mirem la nostra realitat com si no valgués la pena, malament ho tenim. Perquè Viladecans té una vitalitat i unes possibilitats que les hem de potenciar més del que ho fem. I això és una tasca de tots.
És tasca de les autoritats, que haurien, per exemple, de promoure iniciatives per ajudar a fer conèixer i valorar les petites riqueses que ens donen personalitat, des del jardí de l’ajuntament ara tan degradat fins a la masia de Cal Menut, que sembla definitivament escamotejada al gaudi ciutadà; i haurien de promoure un Sant Jordi i un Onze de Setembre i uns actes centrals de la Festa Major dignes i preparats amb participació col.lectiva; i haurien d’evitar destrossar la imatge ciutadana amb monstres urbanístics com és el cas de tota la zona que va cap a l’estació.
I és tasca de tots els ciutadans i ciutadanes, que hem de valorar més les coses que tenim, que hem de voler-les conèixer i fer-les conèixer, que hem de sentir-nos orgullosos de pertànyer a una ciutat que abans va haver de lluitar molt per domesticar una naturalesa hostil (i que, com que era tan hostil, va anomenar Filipines a una àmplia zona dels seus camps, perquè les Filipines sonava a lloc molt llunyà i molt difícil), que hem d’enfortir les entitats, i que hem de crear tants espais nous de trobada com sigui possible, amb els viladecanencs de tota la vida, amb els que han vingut aquí ja fa anys, i amb els que estan venint ara. Perquè Viladecans val molt la pena. Només faltaria!