El camí del Puig Aguilar

Fa uns dies, animat pels indicadors que han posat aquest any als camins del bosc del Mas Ratés, vaig pensar que ja era hora de tornar al Puig Aguilar, que feia molts anys que no hi pujava.

Aprofitant un dia assolellat, vaig començar per fer un tomb fins al Mirador del Mas Ratés. Des d’aquest punt hi ha unes vistes esplèndides sobre el delta del Llobregat, es divisa de Barcelona fins al Garraf i a més es pot veure el nou Viladecans on costa trobar edificis que tinguin una mica d’història. Continuant pel camí del Mas Ratés, a 600 metres del mirador, segons es llegeix a l’indicador, s’ha d’arribar al cim del Puig Aguilar. Doncs bé, a pocs metres del final del camí, hi ha una porta que impedeix el pas i impossibilita arribar a dalt de tot.
Suposo que la porta, tancada amb clau, ha estat col·locada per la persona que conrea un terreny amb fruiters a tots dos costats del camí.
Puc entendre que per protegir la propietat privada es col·loqui una tanca al llarg del camí, però el que crec que no és correcte, és impedir el pas pels camins de muntanya, ja que això fa que cada cop tinguem menys llocs per on anar a caminar per la natura.
És contradictori que un altre rètol, col·locat per l’ajuntament 200 metres després de l’anterior, indiqui que fins al Puig Aguilar falten 400 metres i que al final del camí no s’hi pugui arribar perquè una porta impedeix el pas.
Potser el darrer tros del camí fins al Puig Aguilar és propietat privada, no ho sé, però el dret de pas pels camins de muntanya no s’hauria de perdre.

Vicenç Castelló Solina