Fa uns anys un fet em va deixar estupefacte. No podia comprendre una acció com la que veia en aquell moment. Era la demolició d’unes grans estàtues de Buda, uns monuments que eren Patrimoni de la Humanitat, per part dels “talibans” a l’Afganistan. Era una acció que demostrava fins a quin punt podia ser més gran la intolerància, de portar als màxims extrems la ideologia o les creences, que el respecte a la cultura o al patrimoni de tots.Ara, fa uns dies he observat perplex com també podem tenir, aquí a Viladecans, gent que no tenen cap mirament de tenir una conducta semblant. Uns “talibans” locals, de petita intensitat, que per reivindicar alguna cosa no s’han aturat a l’hora de fer pintades a edificis singulars de la nostra ciutat que són patrimoni històric. És el cas de Can Bruguera o de la Parròquia. No es tracta ni molt menys de comparar situacions, però sí que es pot considerar molt més greu que qualsevol acte vandàlic o de gamberrisme, en amagar-se al darrera d’una creença o ideologia.
Encara que les reivindicacions o demandes poguessin ser més o menys raonables, el que mai es pot justificar és malmetre un patrimoni històric ja prou castigat i pel qual tots hem de lluitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada