És un detall, sens dubte. Però la vida en general, i la vida cultural en particular, està feta de detalls. Llegeixo a la portada del butlletí municipal de març: “El bosc de Can Ginestar esdevindrà un parc”. És una bona notícia, sens dubte. Però no entenc perquè no li mantenim el nom de tota la vida, que no és “Can Ginestar”, sinó “Cal Ginestar”. I així amb la majoria de noms de cases i famílies de Viladecans. Fins i tot, parlant amb alguna gent gran, sento que diuen “Ca l’Amat”, i no “Ca n’Amat”. En català, tan correcta és una forma com l’altra. I a Viladecans, sempre s’havia usat més la forma “Cal” que la forma “Can”. És una especificitat del nostre llenguatge, que és més popular, mentre que el “Can” és “més senyor”, però no, com alguns es pensen, “més català”. Per favor, no perdem la nostres formes lingüístiques pròpies!
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada