A la Roca fan fora un munt de gent, i cada cop se senten més botigues que es plantegen de tancar. No, no corren bons aires aquest final d’any. Però, com que de poc serveix limitar-se a gemegar, ens permetreu que, malgrat els aires no gaire bons, fem des d’aquesta pàgina tres crides de cara al nou any que som a punt de començar. Molt simples i potser simplistes, però aquí van:
Una, més enllà dels nostres límits ciutadans, és cap a tots els qui tenen responsabilitats en la política general. Cal una sortida a la crisi econòmica a favor d’una millor distribució de la riquesa, i cal una sortida a la crisi política (aquesta que ronda enganxada a les parets del Tribunal Constitucional, per exemple) a favor d’una millor convivència de tots.
La segona, de més cap aquí. És una crida als nostres governants municipals. Certament que s’ha avançat una mica en escletxes participatives, que tots plegats farem bé d’aprofitar i utilitzar al màxim. Però el to general continua sense ser el que, per al bé de tots, hauria de ser. Cal que el nostre govern municipal no visqui tan obsessionat per controlar-ho tot i per demostrar que ho sap tot i no necessita consultar ni donar explicacions a ningú. Perquè això ofega la vida ciutadana.
I una tercera, a la nostra vida associativa. És un goig que el Mamut hagi arrencat amb una bona empenta, i és una tristesa que el Grup d’Interacció Multicultural (GIM) hagi estat frenat des de dins mateix del teixit associatiu. Són només dos exemples, però n’hi hauria molts d’altres, en tots dos sentits. A veure si la nostra vida associativa es va fent cada cop més forta, més creativa i més lliure.
Una, més enllà dels nostres límits ciutadans, és cap a tots els qui tenen responsabilitats en la política general. Cal una sortida a la crisi econòmica a favor d’una millor distribució de la riquesa, i cal una sortida a la crisi política (aquesta que ronda enganxada a les parets del Tribunal Constitucional, per exemple) a favor d’una millor convivència de tots.
La segona, de més cap aquí. És una crida als nostres governants municipals. Certament que s’ha avançat una mica en escletxes participatives, que tots plegats farem bé d’aprofitar i utilitzar al màxim. Però el to general continua sense ser el que, per al bé de tots, hauria de ser. Cal que el nostre govern municipal no visqui tan obsessionat per controlar-ho tot i per demostrar que ho sap tot i no necessita consultar ni donar explicacions a ningú. Perquè això ofega la vida ciutadana.
I una tercera, a la nostra vida associativa. És un goig que el Mamut hagi arrencat amb una bona empenta, i és una tristesa que el Grup d’Interacció Multicultural (GIM) hagi estat frenat des de dins mateix del teixit associatiu. Són només dos exemples, però n’hi hauria molts d’altres, en tots dos sentits. A veure si la nostra vida associativa es va fent cada cop més forta, més creativa i més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada