Les notícies que ens han anat arribant aquests dies respecte a registres i detencions que hi ha hagut a diferents ajuntaments de Catalunya són d’una gravetat extraordinària, donat que el número d’implicats és impressionant: des d’alts càrrecs de Presidència de la Generalitat quan governava CiU fins a alcaldes de diferents poblacions i passant per exdiputats socialistes.Tots estem d’acord que la corrupció lligada a la política i els afers públics és una indecència que rebutgem enèrgicament i és un problema al qual hem de donar resposta immediata. Però també és un problema el fet que l’actitud delinqüent d’uns quants estigui embrutant el conjunt de la classe política així com el fet que aquests actes puguin donar arguments als adversaris de la llibertat i tinguin més força els que no són molt amics de la democràcia. La corrupció és una lacra que afecta la credibilitat dels partits i de la política democràtica, donat que genera desconfiança, desafecció i distanciament entre la societat i la política. És per això que hem d’actuar de forma ràpida i contundent, i s’ha de fer tant des dels partits, lluitant contra aquesta corrupció, com des de les institucions, sent eficaços en els procediments de control de la gestió pública, així com des de la ciutadania amb més implicació en tot el que tingui a veure amb el treball comunitari i de col·lectius. Si no es donen respostes, si no actuem mobilitzant-nos tots els “subjectes democràtics” en aconseguir un Estat de dret amb el qual aturar aquestes situacions, ens podem trobar que els contraris a la democràcia tinguin un camp més extens on fer créixer i valer la idea que tots els polítics són iguals i que s’està en política per enriquir-se i, el que és pitjor, ens podem trobar d’arribar al punt en què la ciutadania perdi totalment la confiança en la política i en el conjunt del nostre sistema posant en risc, fins i tot, la mateixa democràcia.No tots els que es dediquen a la vida pública són corruptes, ni tots són mediocres, només potser el que passa és que no són la majoria d’aquests els que apareixen a primera fila. Per això una opció dels grans partits polítics podria ser obrir les portes al talent i als que puguin aportar il·lusió i ganes de fer i treballar, abans que arribar a estar més allunyats de la societat, una societat que avui dia els veu com a una de les seves grans preocupacions després de l’atur, la crisi i la immigració.Pepi Venegas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada