Aprenent a conviure

El passat 3 de desembre tingué lloc una sessió del Consell de la Convivència i la Ciutadania de Viladecans, que justament acaba de complir els seus primers quatre anys i que, per tant, ha renovat també bona part dels seus membres. De fet he pres part en el Consell de diferents maneres. Durant un parell d’anys va ser per la meva feina com a assessora municipal i en vaig ser secretària. Després ha estat senzillament per ganes de ser-hi, com a representant d’alguna entitat (en tinc unes quantes per triar, això rai!), però sobretot perquè hi crec: crec que vivim un moment en què cal afirmar els drets de ciutadania, en què cal estar atents a formes de convivència que per a la majoria de nosaltres resulten noves, tenint en compte que, sobretot la vida quotidiana frec a frec amb persones que sovint percebem tan llunyanes, ens fa resituar les nostres creences, la nostra manera de viure i de pensar el món, cosa que de fet és un bon exercici però que a molta gent li fa por. I estic convençuda també que la bona convivència no es fa per decret, sinó per convenciment i, per tant, la principal iniciativa ha de sortir de la gent.El Consell de la Convivència també ha estat un bon exercici de participació ciutadana. Al principi, cal dir-ho tot, no només per l’estil de les dues regidores que se n’han ocupat (Rosa Llop i Idoia Baixench), sinó perquè els dos primers anys, per no tenir, no teníem ni pressupost (això del govern en coalició està lluny de ser una col·laboració fàcil) ni, cal reconèixer-ho, un projecte gaire definit. Es va optar, doncs, per partir de les propostes i de l’experiència de la gent. I jo crec que s’han donat algunes qüestions ben interessants: la gent que hi participava va fer bones propostes i la presidència del Consell les va assumir com a pròpies i va decidir tirar-les endavant. I aquí hi ha jugat, per part municipal, el reconeixement que els ciutadans són capaços de fer coses interessants i que quan és així val la pena potenciar aquestes activitats. Unes activitats que potser no són de la mena que als polítics els agrada lluir: no se les han inventat ells, no són especialment novedoses, tenen en compte ciutadans, com els estrangers, que alguns es miren amb recel perquè no només no voten sinó que col·laborar-hi gaire pot treure vots, i, sobretot, no hi tenen gaire protagonisme. De les activitats que ha dut a terme el Consell en destacaria especialment tres:la Xarxa Parlar per Conviure: és a dir la coordinació i la potenciació de l’aprenentatge informal del català i del castellà, tant per a persones d’origen estranger com a per a veïns de la ciutat que fa molts anys que hi viuen però que mai no han parlat català.l’organització de l’Entrellaça, la festa multicultural de Viladecans que, amb bon criteri, ha defugit edicions espectaculars per promoure que el que es fes tingués com a protagonistes les entitats de Viladecans, encara que el treball fos més lent i menys lluït, però sens dubte més sòlid de cara al futur.la formació de voluntariat (també menys lluïda que regalar-los samarretes o bosses de colors, que és el que de vegades s’estila en aquests camps..., però molt millor, crec, com a reconeixement de la seva feina i com a millora de la qualitat de la seva tasca) i la formació en general sobre multiculturalitat. Una formació llarga (85 hores, el primer any!) que ha donat peu a d’altres iniciatives, com el grup GIM, que ara ha trobat dificultats però que jo crec que a la llarga se’n sortirà, perquè una bona gestió multicultural és bàsica per a la cohesió social.Tot això s’ha eixamplat amb activitats sobre la Pau, sobre els Drets Humans... De fet el tema d’immigració és només una de les tasques a desenvolupar en un consell d’aquesta mena. A la darrera reunió, en què es parlà dels drets civils, s’abordaren també altres temes com l’abús de les companyies de subministrament sobre els consumidors, l’aplicació de taxes il·legals sobre la població immigrada, o les dificultats de mobilitat de les persones que van en cadira de rodes. I jo encara hi afegiria que també una mirada sobre la convivència amb la discapacitat no ens faria cap mal.En fi. Molta feina per davant. Crec que les entitats faríem bé de participar-hi activament, perquè el Consell de la Convivència funciona i funciona molt bé. Sobretot funciona en la mesura que els seus integrants estem disposats a implicar-nos-hi. I crec que la regidoria fa una molt bona feina.Mercè Solé