Vaig sortir, “con chandal y tacones, arreglao pero informal” per anar a Festa Major.
Estrenava bufanda i uns volants als peus, que em fan més elegant. Vaig fer bé: feia un fred que pelava.
Sort del vi calent (boníssim!) i dels músics, algun dels quals feia cara d’anar-se congelant progressivament a mesura que servidor avançava pels carrers de la ciutat.
Sort que la gent portava marxeta, especialment els meus amics d’Asdivi: un luxe.
El fet d’anar amb torxes em feia sentir com una mena d’Indiana Jones a la viladecanenca, tot i que em sembla que una senyora em va confondre amb un tal Sebastià, que es veu que abans també el treien en una plataforma i una cercavila (bé, en deien processó) semblant a la meva, però menys divertida, on estava mal vist ballar. Però tot era celebrar una Festa: abans sant Sebastià n’era el motiu, avui, més aviat es parla de la Festa Major d’Hivern. Però igualment les ganes de festa viladecanenca són al cor de tothom. I jo m’hi apunto. Només faltaria.
Vam acabar amb una magnífica traca final (encara que jo sigui un mamut “d’aigua”, els focs m’encanten). L’any vinent hi tornaré. Si m’hi porteu, és clar.
El Mamut de Viladecans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada