El físic Michio Kaku, catedràtic de física de la Universitat de Nova York, defineix quatre tipus de civilització a l’Univers, suposant que n’existissin a més a més de la nostra en el Cosmos, en funció de la manera que obtenen l’energia per a subsistir. La civilització tipus 0 és aquella que obté la seva font d’energia de plantes i animals morts. Aquesta és la nostra. Obtenim energia cremant plantes i animals fossilitzats. En un any els 7.000 milions d’habitants del planeta consumim el que a la Terra li ha costat un milió d’anys generar com a dipòsit geològic. La civilització tipus I és aquella que extreu l’energia del propi planeta: el vent, les marees, la calor interna, etc... La tipus II, obté l’energia de les estrelles (energia solar), i la tipus III, de la galàxia. Tot i que alguns països comencen a despuntar cap a societat tipus I, encara som tipus 0, i això és la causa de l’escalfament global. Ningú no nega ja que el clima ha canviat, està canviant, i que els propers anys aquest canvi es farà més evident. I pràcticament hi ha un consens a nivell científic en atribuir aquest canvi a l’activitat antròpica, amb l’emissió massiva des del 1850 de gasos d’efecte hivernacle, principalment el diòxid de carboni alliberat en la combustió dels combustibles fòssils. Des dels anys 90 del segle XX aquestes emissions s’han incrementat exponencialment.
El canvi climàtic és el problema ambiental, social i econòmic més important al qual s’enfronta la humanitat en el seu conjunt. Tots i totes en som responsables, els més de 7.000 milions d’habitants del planeta, ja que d’una forma o una altra, en major o menor mesura, som consumidors de productes que han emès aquests gasos. Tot i que l’acció individual de cadascú de nosaltres hauria d’anar encaminada a minimitzar les emissions dels gasos d’efecte hivernacle i fer de les nostres accions siguin sostenibles de veritat, és a nivell polític que s’han de prendre les decisions més importants, les que ens han de conduir cap a una civilització tipus I. I en això tenen a dir molt les polítiques locals, tant si són d’esquerres com de dretes.
Com serà el clima a Viladecans a finals del segle XXI si els nostres governants no es prenen seriosament el problema del canvi climàtic, i no ens encarrilen cap a una societat tipus I? El projecte PRUDENCE de la Unió Europea permet fer simulacions a escala regional mitjançant el model numèric PROMES, i que l’autor d’aquest article ha aplicat al cas de Viladecans. Les figures 1 i 2 adjuntes permeten comparar la temperatura mitjana mensual i la precipitació de cada mes per a dos períodes: 1960-1990 (dades reals) i 2070-2100 (segons el model PROMES).
Moltes són les reflexions que poden sorgir d’aquests resultats, sobretot per als qui ens governen, i que deixo per a un altre Punt de Trobada. Potser només apuntar que donada la magnitud del problema, la creació d’una comissió cívica de canvi climàtic local, i fins i tot, ara que s’acosten eleccions locals, la de la creació d’una regidoria dedicada exclusivament a aquest afer hauria d’estar en l’ordre del dia dels programes electorals dels diferents partits polítics locals, tant de dreta com d’esquerra.
Jordi Mazon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada