Ha estat la primera vegada que he pres part a la cavalcada de Reis. Em feia mitja por: sóc un mamut de sentiments més aviat republicans, m’agraden més les mamullades que sortir “de secà” i una cosa tan solemne m’espantava una mica.
Però em va encantar: vaig anar acompanyat de tres majestuosos patges, que no em van deixar sol i que em van guiar. També d’en Juan, la Desi i la Isabel, que s’estrenaven com a colla del Mamut.
De fet tampoc no els va costar gaire perquè el camí venia assenyalat per un estel lluminós que s’obria pas a cop de pedalada (com són aquests ecologistes!).
Vaig recollir unes quantes cartes que després vaig lliurar personalment a ses majestats. I vaig descobrir que, entre les moltes utilitats de la meva panxa-dipòsit hi ha la de fer de bústia ocasional. Em vaig sentir orgullós que alguns nens confiessin més en mi que no pas en els reis, que per senzillets que vulguin passar no deixen de ser una de les monarquies més antigues del món.
Vaig descobrir el poder dels caramels. Em sentia tot un capitalista, per una tarda, repartint aquí i allà. Vaig constatar que la voracitat d’alguns “tendres infants” i de les seves iaies feia que en un cert moment ells tinguessin més caramels que no pas jo mateix...
En fi, el millor, sens cap mena de dubte, els ulls, el somriure i la il·lusió dels milers de nens i nenes que veien passar la comitiva. Confio que els reis s’haguessin portat bé amb ells, perquè no dubto pas que s’ho mereixen del tot.
I per acabar només demanaria a l’alcalde a veure si un dia em deixava aquesta clau màgica de Viladecans que obre totes les llars... Guai, no?
El mamut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada