Enguany se celebra arreu del món el centenari de la mort del compositor Gustav Mahler. I Viladecans s’hi ha afegit amb la interpretació de la seva quarta simfonia, en una versió que no és l’habitual, basada en la preciosa adaptació que Arnold Schönberg, un altre dels grans, grans músics del segle passat, va fer per a orquestra de cambra.
Mahler és com un pou sense fons. Quan l’escoltes per primera vegada et captiva amb una música aparentment fàcil, melòdica..., que fa que persones poc avesades a la “clàssica” s’hi trobin bé amb facilitat. ¿Qui no recorda aquell adagietto de la seva cinquena simfonia com a fons de l’extraordinària pel·lícula de Visconti Mort a Venècia? Després, a mesura que hi aprofundeixes, t’adones de la seva complexitat i també de la seva connexió tant amb la cultura popular com amb la cultura centroeuropea més espessa (amb perdó dels amants de la filosofia).
De fet la quarta simfonia està construïda al voltant d’un text d’un recull popular de contes i poemes. I per això inclou, en la seva darrera part (el darrer moviment, que en diuen, quan es parla d’una simfonia) música vocal.
He de dir que em fa molta il·lusió que tan a prop de casa es faci un concert d’aquesta qualitat. I de l’altra em fa mitja por. Perquè la veritat és que tots ens omplim la boca parlant de les excel·lències de la cultura, però després ens costa molt dedicar-hi temps i esforç. I jo sóc la primera a reconèixer-ho. Aquest esforç que fa que les grans obres, que demanen una aproximació progressiva i reiterativa, les acabem aparcant en favor d’una tele ràpida i compulsiva.
Això em fa patir. L’Àtrium és una gran, grandíssima oportunitat cultural de qualitat per a Viladecans i el delta. I a preus molt assequibles. La sensació és que no l’aprofitem prou. I en època de severes retallades la millor manera de defensar la cultura és exhaurir totes les entrades, demostrar, per la via de l’assistència als espectacles culturals, que ens l’estimem i que no estem disposats a renunciar-hi.
I jo encara hi afegiria un parell de coses: no és cert que la cultura en majúscules sigui elitista. No és cert avui que hi ha oportunitats com les que ens ofereix l’Àtrium, i el youtube, i els discs. Avui que l’educació s’ha fet extensible a totes les persones que viuen al nostre país. Durant segles bona part de la bellesa cultural ha estat segrestada per les elits. Ara no. Doncs disfrutem-la! Perquè la bellesa ens fa millors, més lliures, més creatius, més sensibles i ens enforteix davant les adversitats.
I encara una altra cosa. Conjunt XXI! és una agrupació de músics molt joves, amb propostes intel·ligents i novedoses. Assistir a aquest concert és una bona manera de valorar la seva feina. ¿No ens queixem de les poques oportunitats que solen tenir els joves per tirar endavant? Doncs vinga, som-hi!
Música, teatre, poesia. Fem-ne militància, i sobretot, sobretot, deixem-nos seduir per elles. La biblioteca ens hi ajuda amb diversos actes que ens poden apropar la programació de l’Àtrium. I recordeu que podeu fer un tastet de Mahler abans per perdre-hi la por. Si algú vol escoltar aquesta simfonia abans, que ens escrigui al Punt de Trobada (puntviladecans@gmail.com) i l’hi enviarem per correu electrònic.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada