Els balustres de porcellana del jardí de Magdalena Modolell

Les escales en el seu disseny original (creació de David Villegas).

Les escales en una imatge de juny de 2010

Un dels balustres de porcellana de l’escala

La terrassa del primer pis de la Torre Modolell, seu del nostre Ajuntament, actualment es troba en estat ruïnós, apuntalada, plena d’herbes i sense impermeabilitat, de tal manera que tota l’aigua de la pluja cau als locals buits i tancats de la planta baixa, ocasionant greus problemes d’humitat i que amb tota probabilitat afecten negativament al conjunt de l’edifici. Aquesta situació actual és deguda al nul interès i la deixadesa que els diferents governs municipals de ja fa massa anys, han infligit al bloc de ponent de l’edifici de la Torre Modolell, amb la terrassa i les escales del jardí, permetent la seva degradació. 

Quan a un edifici li passa això, és fàcil que algú caigui en la interpretació errònia que l’espai en qüestió no té cap mena de valor i en conseqüència ens trobem a hores d’ara en la situació d’haver de lamentar el fet de que algú de l’Ajuntament (no sabem qui) hagi ordenat una reparació a la façana de les escales el resultat de la qual ha estat la desaparició dels dos únics balustres de porcellana del segle XIX que quedaven de les escales originals del jardí de la Torre Modolell.

Dit això, explicarem a continuació alguns detalls del jardí que Magdalena Modolell i el seu marit Jaume Nogués van construir a finals del segle XIX en el lloc que ocupava l’hort de la seva casa-torre de la plaça. De fet, tot el que explicarem ja ho hem publicat en el llibre titulat Viladecans 1915, L’herència de Magdalena Modolell, llibre que el Grup Tres Torres vàrem presentar aquest passat mes de juny i que, posats a dir-ho tot, el podeu adquirir a la llibreria Els Nou Rals.

Així doncs, ens trobem que dos anys després de la mort d’Antònia Freixas, fins aleshores mestressa de la Torre Modolell i mare de Magdalena, el matrimoni Nogués Modolell, seguint la tònica de la burgesia de l’època, decideix convertir l’hort de la casa en un jardí de caràcter romàntic i al mateix temps encarreguen la construcció d’una terrassa i unes escales d’accés. Això passava l’any 1887 tal i com ens ve indicat a la porta d’accés a la terrassa.

Malauradament, no es conserva cap document ni cap plànol que ens indiqui com era el jardí original com tampoc sabem qui va dissenyar el conjunt, únicament disposem d’algunes fotografies antigues i el testimoni d’alguns ciutadans, amb els quals ens hem guiat per tal de poder conèixer i difondre els aspectes més generals d’aquest espai d’esbarjo de la casa palau de Can Modolell. 

Cal aclarir que en aquell moment encara no s’havia efectuat a l’edifici la reforma neogòtica que li dóna l’aspecte actual: això va venir uns anys més tard. Així doncs, en aquella època, la construcció que hi havia a llevant de la torre central era la vivenda dels masovers, a ponent hi havia la residència dels senyors i a continuació, en el lloc de l’actual edifici de la Cooperativa Agrària, hi havia una casa normal i corrent amb planta i pis, bessona de la que hi havia a continuació (cal secretari), avui enderrocada, i totes dues propietat de la senyora Modolell. 

Pel que fa a les escales del jardí, podeu veure a la pàgina anterior un fotomuntatge que ens mostra quin era el seu disseny original. Per una banda  podem veure la font del replà, avui amagada al darrere d’un munt de vegetació espontània, i que molts dels que esteu llegint aquest article recordareu perfectament el seu bonic aspecte original. El detall principal, però, són precisament els balustres de porcellana, avui tots desapareguts, i que en un número aproximat de 140 donaven categoria i bellesa al conjunt. 

Ni el seu disseny, com podeu veure a la fotografia, ni el material utilitzat, la porcellana, era el més habitual en la fabricació d’aquesta mena d’elements arquitectònics. De fet el més comú era fabricar els balustres en sèrie, de ciment i amb un senzill disseny que no anava més enllà de tres o quatre models tal i com es pot veure a la immensa majoria de les balconades de l’eixample barceloní. Així doncs, el particular disseny  i la porcellana, símbol de riquesa i prestigi, afegien un valor especial a les escales del jardí de Can Modolell. 

En aquest primer jardí de 1887 hi havia un passeig de til·lers amb la seva florida groga al mes de juny, i també son d’aquesta època, amb tota probabilitat, les palmeres i la xicranda que també floreix al juny però en aquest cas de color lila.  Val a dir, però, que l’ocellera encara no hi era com tampoc no hi eren els dos llacs amb barca i el pontet i que els més grans recordareu haver-los vist i que molts altres haureu sentit explicar. També hi havia una altra font que es trobava, de fet encara s’hi troba, a l’extrem oposat de les escales i de la qual ja us en parlarem en l’article del mes vinent.

A l’any 1892, cinc anys més tard de la creació del jardí, Magdalena Modolell i Jaume Nogués, de la mà de l’arquitecte Josep Azemar, van emprendre la reforma neogòtica de la casa torre tal i com la coneixem avui. 

Més tard, a l’any 1900, van reformar la casa de l’actual Cooperativa Agrària donant-li l’aspecte actual. Juntament amb aquesta reforma es va ampliar la terrassa i també el jardí amb la compra i enderrocament d’una casa del carrer del Sol. Va ser aleshores quan es van construïr aquells llacs i el pontet dels quals la nostra gent gran encara reté la seva imatge a la memòria.

Jaume Lligadas Vendrell