El mes passat, en aquesta pàgina, parlàvem de les causes de mort dels viladecanencs de fa 100 anys, tot comprovant la gran diferència que existeix amb l’actualitat pel que fa a les dades obtingudes. Doncs bé, en aquesta ocasió ens ha semblat interessant de comparar els noms i cognoms de fa 100 anys amb els noms i cognoms dels viladecanencs del segle XXI. Per fer-ho hem anat a consultar el llibre de batejos de l’Arxiu Parroquial, però ves per on el llibre que recull les inscripcions de finals del segle XIX fins a l’any 1917 no es troba a l’Arxiu (la causa d’aquesta absència la trobareu explicada a la pàgina 66 del llibre de Josep Lligadas Viladecans 1930-1980, La mirada d’Antònia Doñate). Per altra banda, com que la mitjana de naixements d’aquella època estava situada a l’entorn de trenta infants, ens ha semblat convenient recollir un trienni per tal de tenir un volum més gran d’inscripcions. Així doncs, consultarem els tres anys més propers a 1912 i dels quals disposem dades; aquests són el 1918, 1919 i 1920. Val a dir que al registre civil de Viladecans si que podríem trobar les dades de 1912, però en el nostre cas, com que tenim l’Arxiu Parroquial més a mà, farem la comparativa amb 94 anys de diferència en lloc de 100 que al cap i a la fi no serà gaire diferent.
El trienni en questió, recull un total de 94 inscripcions, de les quals el 54% són nens i el 46% restant són nenes. D’aquest total de nens, trobem que el nom més posat és Josep seguit a molt poca distància de Joan, complint així amb la dita que encapçala aquest article. Seguit de Joan hi trobem Jaume i ja a més distància Baldiri, Antoni, Pere, Salvador i Francesc. Pel que fa als noms de nenes, en primer i segon lloc hi trobem els majoritaris Maria i Antònia, i a continuació a més distància hi trobem Rosa, Teresa i Jacinta.
Si comparem amb els noms actualment majoritaris a la nostra comarca (els podeu consultar a www.idescat.cat), trobem que Josep i Joan han estat completament bandejats per Marc i Àlex, i fins i tot han caigut molt per sota de Mohamed que ocupa el lloc número 30 dels noms més posats al Baix Llobregat. Pel que fa a les nenes, Laia i Lucía ocupen els primers llocs mentre que Maria el trobem en un destacat vuitè lloc. De la resta de noms femenins de fa 100 anys tampoc no en trobem cap rastre en els llistats actuals.
Si avui han caigut pràcticament en desús els diminutius i formes familiars dels noms propis de persona, un segle enrere era precisament tot el contrari. Així doncs, a més a més de Josep a Viladecans també hi havia Pepet i Pepitu, però no pas Pep que vindria més tard. També Pere era acompanyat de Peret i Joan de Joanet i Juanitu (aquest darrer pronunciat a la catalana però amb jota castellana). Per altra banda, Antoni i Francesc mai no eren utilitzats en la seva forma normativa sinó que la forma utilitzada era la castellanitzada Antoniu i Fransiscu acompanyats, és clar, de les formes familiars Ton, Anton, Antonet, Cisco i Cisquet.
Pel que fa als femenins, Maria i Antònia anaven acompanyats dels diminutius Marieta i Antonieta. Rosa i Teresa (pronunciat “Tresa”) també anaven acompanyats dels castellanitzats Russita i Tressita, com també dels diminutius Roseta, Teresina (pronunciat “Tresina”) i Tereseta (pronunciat “Treseta”). Val a dir però, que les Tressites i les Teresines celebren el sant en dies diferents, les primeres ho feien i ho fan per Santa Teresa de Jesús i les segones per Santa Teresa de Lisieux o de l’Infant Jesús. Per la seva banda, el nom Jacinta, mai no s’utilitzava tampoc en la seva forma normativa, sinó que les formes utilitzades eren les familiars Cinta i Cinteta.
Per acabar destacarem que els cognoms majoritaris, tot i que sense valor estadístic, d’aquests infants batejats a Viladecans en aquest trienni que ens ocupa, eren per ordre de major a menor: Vendrell, Bonich, Balletbò, Bassolas, Clavé, Pau, Borrull, Deu, Lligadas, Monmany, Pugès, Sala, Sanahuja i Térmens. Amb les grans onades migratòries del segle XX, aquests cognoms dels viladecanencs de fa 100 anys, es troben avui a molta distància dels aclaparadorament majoritaris García, López i Martínez.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada