Sant Jordi

En aquest temps de malestar general i de por davant el que ens està venint a sobre, necessitem més que mai situacions i moments en què puguem sentir-nos vius, formant un col·lectiu, compartint la ciutat, fent-nos nostres els carrers… Certament que això no resol els problemes de fons que estem tenint, és clar, però ens permet afrontar-los amb més ànim, i ens permet també no tancar-nos en nosaltres mateixos pensant que no hi tenim res a fer i que tot ens ha de venir donat de més amunt.
La festa de Sant Jordi és un magnífic exemple d’això, com ho és també la Festa Major i altres ocasions semblants. En el primer número d’aquesta revista, ara fa cinc anys, publicàvem un article de Maria Victòria Herrero en què es lamentava de la poquíssima vitalitat de Viladecans en aquesta data, una vitalitat reduïda pràcticament a la parada que posava al carrer la llibreria Els Nou Rals. Ara, cinc anys després, toca dir que la situació ha millorat de manera notable. No perquè sigui una meravella d’activitat, de  festa i de cultura al carrer, però sí que podem constatar que la situació és ben diferent de llavors.
Ara, en efecte, passar pel carrer de Sant Joan, “la Raval”, és tot un goig. I al carrer del Doctor Reig també hi ha un moviment destacable. L’Ajuntament, a més, ha promogut la trobada d’escriptors viladecanencs que sens dubte caldrà millorar en el futur però que d’entrada és una magnífica idea. I la gent que circula per aquests espais és també notablement variada. Hauria de ser-ho més, perquè Viladecans ho és més, però en tot cas anem pel bon camí.
Sortir al carrer, compartir el carrer, posar vida al carrer, és una gran cosa. Caldrà, any rere any, potenciar-ho.