Des que al mes de febrer va sortir a la llum pública que el govern de la Generalitat estava negociant amb Las Vegas Sands Corporation per tal d’acollir el complex que aquesta empresa vol construir a l’estat espanyol, i que entrava en competència amb Madrid per aconseguir aquesta inversió, les informacions no han parat d’evolucionar. Són informacions que surten entre silencis i mitges veritats, i moltes vegades forçades pels passos que van fent a Madrid. No repetiré ara tot el que ha anat sortint a la premsa sobre el tema, ara bé, intentaré discernir algunes qüestions.
Per començar, les negociacions van de debò. No estem davant de cap maniobra de distracció per aconseguir que Las Vegas vagi a Madrid i aquí ens quedem alguna altra cosa. No és així. La Generalitat està fent passos molt seriosos per aconseguir el complex. Això vol dir que si les persones que vivim en aquest territori o les que viuen a Barcelona, creuen que aquest projecte no convé, cal que ens posem a treballar ja, i sense descans. En aquest sentit la Plataforma està fent una magnífica feina. Però no es pot defallir, perquè quan el senyor Adelson decideixi si li interessa o no el nostre territori, ja no hi haurà marxa enrere.
En segon lloc, l’única opció que el Sr. Adelson contempla, si és que això ha de venir, és el Delta del Llobregat. La Generalitat li va oferir al principi de les negociacions fins a deu localitzacions diferents, però l’única que interessa a la corporació, és aquesta. Per tant, tampoc cal perdre el temps pensant en les alternatives.
El paper dels Ajuntaments durant els mesos que fa que això es va publicar ha estat, com a mínim, llastimós. Només l’alcalde del Prat s’ha pronunciat clarament i diàfanament sobre la qüestió, en una intervenció al ple municipal. Els altres alcaldes s’han excusat en la manca d’informació i en el miratge dels llocs de treball. Com pot ser aquest silenci? Doncs no cal ser Sherlock Holmes per veure quin paper està jugant amb tot això el partit dels alcaldes d’aquests pobles. Ja han mostrat la seva posició, favorable a que el projecte es faci al Baix Llobregat, en seu parlamentària.
Finalment, el territori. Als anys 30, el govern de la república va encarregar la redació d’un pla urbanístic de Barcelona, el van anomenar Regional Planning. Ja llavors, el redactor, Rubió i Tudorí, va posar de manifest la importància com a proveïdora d’aliments d’aquesta zona, per a la ciutat de Barcelona, i es va plantejar la necessitat de deixar-la lliure de la urbanització. Als anys seixanta, els redactors dels Plans Directors, també van plantejar la necessitat de no ocupar el Delta del Llobregat, llavors però, per a mantenir l’equilibri d’aquesta àrea i evitar un continu urbanitzat a tot el litoral català. Després va venir el Pla General Metropolità, que també va deixar lliure aquest àmbit. Finalment l’any 2010 s’aprova, en el marc de la planificació territorial, el Pla Territorial Metropolità, que qualifica aquesta zona com a espai lliure de protecció especial pel seu valor natural i agrari. I ara ve la pregunta: si al llarg de tot el segle vint i principis del vint-i-u hem cregut que valia la pena protegir aquest espai, si ha resistit, més o menys, a la voràgine urbanitzadora dels anys 50 i 60, si ha resistit l’especulació devoradora de l’època de la bombolla immobiliària, ara ens ho carregaren? Per satisfer a quins interessos?
El Baix Llobregat produeix entre un 15 i un 20% de la producció d’horta a Catalunya. És pioner amb productes com les escarxofes, o les bledes. Ocupa més de mil persones, entre autònoms i assalariats. Guarda un patrimoni històric únic i irrepetible (masies, canals de reg i de drenatge...). Una manera de fer i una manera d’entendre que forma part de la idiosincràsia del territori. Un dels pocs signes d’identitat de la gent del Baix Llobregat, que ara els polítics locals i els polítics autonòmics volen vendre’s.
I si com diuen les últimes informacions aparegudes a la premsa resulta que Eurovegas ja està molt a prop de Madrid, aleshores tot tornarà a començar, perquè el meló de l’ocupació del Delta ja estarà obert. Aleshores haurem d’estar a l’aguait, perquè tenim molt a prop unes infraestructres que probablement voldran crèixer.
Si alguna cosa haurà tingut de positiu tot això és que molta gent ha descobert aquest patrimoni que tenim al costat de casa. Si el defensem amb convenciment ben segur que no s’hi atreviran. És hora de despertar consciències. Un amic meu avui ha creat un lema que tant de bo puguem enarborar molta gent: “Amb la gent del Baix Llobregat Eurovegas ha topat”.
Montse Lligadas Sorribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada