Escriure una sardana per commemorar els mil anys d’història de Viladecans va ser una idea dels organitzadors dels actes de celebració. Que en fos jo l’autor va sorgir de la proposta d’en Secundí Roca.
Des del primer moment em va seduir l’idea i m’hi vaig posar amb ganes. Vaig creure convenient que a la sardana hi figurés, de manera destacada, algun o alguns temes musicals relacionats directament amb Viladecans. I em vaig decidir pel més representatiu que vaig trobar, tant per la seva antiguitat, com per ser molt conegut: el tema dels Goigs de la Mare de Déu de Sales, la patrona de la ciutat.
Aixi doncs, estructuralment, la sardana ens mostra:
en els curts:

• una introducció, que és com un crit i una invitació a la festa; immediatament apareix el tema complet dels Goigs, que es glossa i que al final dels curts s’interpreta amb tota força.

en els llargs:

• un introit, després del qual apareix encara el tema dels Goigs planteja una preparació de la festa i dóna pas a la part central de la sardana. En ella, tenora, tible i flabiol expressen un cant melòdic, romàntic i sentit però de caire festiu i ballador. Després torna a sentir-se la introducció dels curts tot recordant el crit que convida a la celebració i la cobla du a terme un crescendo fins a arribar a un ple en el qual es viu tot l’esplendor del mil·lenari en sentir novament, ara amb la força expressiva de tota la cobla, el tema melòdic principal. Quan ja s’acaba, queda temps per poder sentir encara el tema dels Goigs que, com de lluny, ens recorda el caire de la festa i ens condueix cap a la seva fí.

Al darrere d’aquesta estructura hi ha la voluntat d’expressar els meus sentiments i la meva gratitud vers una ciutat que m’ha acollit plenament d’ençà que hi vaig arribar.

Joan Gibert i Canyadell