Em va fer il·lusió. Primer em van posar al cartell, anunciant la mostra d’entitats, amb “new look” rejovenit i celles fashion, això sí. Vaig quedar afavorit i tunejat. I vaig veure que les entitats se sentien còmodes amb la meva presència i que m’acceptaven com un col·lega més.
Després em van convidar a fer una cercavila dissabte al vespre pel mig de la Fira. Era una cercavila amb totes les entitats, vestides de gala, perquè la gent ens veiés i tingués ganes d’associar-se, que no fa mal, tot al contrari. Nois, noies, hi ha molts motius i molts pretextos per associar-nos: per aprendre, per escriure, o pintar, o fer puntes, o ballar... o reivindicar, o ajudar, o fer-nos veure, o passar-nos-ho bé, però no està de moda. Estic per escriure al Pep Guardiola, a veure si a més de llevar-nos d’hora, que és un pal, ens recomana participar en la vida ciutadana que és una bona manera de conviure. Em van acompanyar, doncs, unes quantes entitats i el grup Tum-Tum-Prat, que és una canya. Òstres, com es movia la gent! Vam acabar amb una ballada col·lectiva de Patatuf, el ball nacional de Viladecans, amb els grallers i gralleres.
I vaig estar present a la meva paradeta de la Mostra, deixant-me veure i tocar per la canalla. Em fonc quan veig arribar els més petitons amb aquella cara... ai, que tendre que sóc... Vaig descobrir que per a molts nens ja sóc la seva mascota.
També vaig aprofitar per presentar un àlbum que espero que us agradarà: són dibuixos dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Cal pintar-los... i saber quins són. El quadern, que es ven a cinc eurets (bé m’he de guanyar la vida, que jo menjo molt!) el podreu trobar a la llibreria Els Nou Rals. Per cert, parlant de menjar, vaig tastar la Paella Solidària: boníssima! Això sí, no em va tocar el pernil que rifaven. L’any vinent ho tornarem a provar.
En fi, han estat uns dies de molta, molta animació. La crisi no podrà amb mi ni, molt menys, amb la gent de Viladecans.
El Mamut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada