L’impacte del “cas Pujol”

Tots els qui, d’una manera o d’una altra, estem interessats en la vida social i política, i que creiem que és molt important preocupar-se per quines actuacions i prioritats cal tirar endavant en el nostre país i en el món sencer, vam quedar impactats per la “confessió” que va fer Jordi Pujol el passat 25 de juliol a propòsit del seu continuat frau a Hisenda i més encara hem quedat impactats per la manera com després ha actuat intentant obstruir la tasca de la Justícia i fins i tot del mateix Parlament de Catalunya.

“És una vergonya”, hem dit tots. I hem constatat també, amb tristor, que la prolítica espanyola i la política catalana, des de l’inici de la democràcia, ha estat marcada per males pràctiques molt greus, i que semblava que ningú tenia cap interès a destapar. La primera conseqüència d’això és que la política espanyola i la política catalana necessiten un sacseig i una neteja a fons, i crear una nova cultura que impedeixi aquestes actuacions que fan que sembli que dedicar-se a la gestió de la cosa pública sigui simplement una manera d’enriquir-se a l’esquena dels ciutadans. No sabem com es pot fer aquest sacseig, i com es pot crear aquesta nova cultura, però estem convençuts que és imprescindible fer-ho.

Però juntament amb això, a la redacció del Punt de Trobada crèiem que, en aquest moment, era important destacar una altra cosa, que considerem bàsica per entendre i valorar la nostra història. I és que, ja des de l’època del franquisme, va ser molta la gent que va lluitar amb tota honestedat, sense embutxacar-se ni un duro sinó més aviat perdent-hi diners i tranquil·litat i, en força casos, acabant a la presó o fins i tot perdent-hi la vida. I no estem parlant només dels grans noms de la lluita obrera i antifranquista, sinó també de ciutadanes i ciutadans (una part dels lectors d’aquest article, per exemple) que van contribuir de diverses maneres, amb més o menys riscos, a aconseguir la democràcia. El pas de la dictadura a la democràcia va ser una gran obra col·lectiva. I la corrupció d’uns quants polítics no hauria d’enfosquir l’orgull que n’hem de sentir.