Pobresa infantil ; casals d’estiu

Les iniciatives i decisions que afavoreixen els més necessitats, en aquest cas els infants, sempre són lloables, però hem hagut d’esperar aquesta gran crisi perquè ajuntaments, associacions i altres iniciatives hagin pensat que la mainada de famílies desafavorides puguin passar unes vacances com la resta d’infants. Aquest estiu, els organitzadors de casals i campaments han hagut de doblar el nombre de beques, però ni així s’ha arribat a cobrir les situacions per les quals moltes famílies estan passant. Els casals gratuïts s’han convertit per a molts nens i nenes en l’única vàlvula d’escapament d’una dura realitat que tenen a casa.

Perquè a Catalunya hi ha nenes i nens que passen gana. És molt dura la frase però és així. Acabat el curs ja no fan l’àpat del migdia a l’escola, i a casa, malgrat ajuts de Càritas, Creu Roja... no s’hi arriba. Aquesta situació crea una vulnerabilitat als infants difícilment superable. La desnutrició no és només un problema de gana immediata, és un problema de salut física i mental que posa en risc el desenvolupament posterior dels individus. Les nenes i els nens que no reben avui els aliments necessaris demà podran tenir dificultats. S’han de crear doncs espais de convivència on sense sentir-se vivint de la caritat puguin menjar i gaudir del lleure estiuenc.

El debat és encès. Quan la Generalitat fa públics comunicats dient que a Catalunya no hi ha mainada que passi gana, acceptant que hi ha desnutrició, és a dir que no poden menjar el que caldria, immediatament en alguns centres comencen a repartir berenars per pal·liar aquesta malnutrició.

Sigui com sigui aquestes colònies “per necessitat” han estat un encert. Ben segur, quan se’n faci la valoració, tothom que socialment hi hagi estat relacionat ho trobaran una experiència per repetir, enriquidora, gratificant. Pensant, doncs, que s’hi ha de comptar, s’ hauria de preveure una fórmula de finançament fins que passi la maleïda crisi. Crec que molts estaríem d’acord que s’hi dediquessin part del nostres impostos.

Afavorir la base de la nostra societat, els nostres infants, és a la llarga formar les persones que hauran de tirar endavant el nostre país.

Montserrat Pastor i Pujadó