Un curs apassionant

Foto: Jaume Muns

 Aquests dies estem iniciant un curs polític apassionant, ple de reptes i il·lusions. On podrem construir un país lliure, lliure de corruptes i retallades, perquè tot aquest esforç que fem és per fer quelcom diferent, per aprendre dels errors i no permetre que es tornin a cometre. Per gaudir dels nostres recursos i poder proporcionar a la ciutadania els hospitals i les escoles que mereixem. 

No serà fàcil, però la tenacitat, capacitat d’organització, civisme i intel·ligència que està mostrant el nostre poble ens podran dur allà on vulguem. A un estat on no es menystingui la nostra llengua, ni la nostra cultura, ni els nostres mitjans de comunicació públics corrin perill. Només depèn de nosaltres i espero que quan llegiu aquestes línies tinguem a la retina la força de tot allò que volem, la força d’una V plena a vessar, que serà l’empenta final per a poder exercir un dret que als països realment democràtics no s’ha de demanar permís per a exercir-lo, el dret a vot. 

Però aquest curs també tindrem una altra cita a les urnes, on escollirem els primers ajuntaments de la nova Catalunya que estarem construint. I Viladecans no pot quedar-se fora de la història, no pot quedar-se com si res no s’hagués mogut, impertorbable a la revolució que estem vivint. 

Hi ha una altra manera de governar la ciutat, anant molt més enllà que la gestió freda i grisa dels espais que configuren el nostre municipi. Una ciutat és gent, no carrers i places dures. Una ciutat és ànima, arrels, orgull. I tot això es fa pensant en les necessitats i les inquietuds de la ciutadania. Tot això es fa amb propostes com les que hem fet des d’Esquerra en àmbits com l’ampliació dels horaris del pàrquing el Remolar perquè els viladecanencs i viladecanenques puguin aprendre a estimar el seu entorn, aquell que està tan lluny del nucli que els nostres avantpassats en deien les Filipines, però que configuren la riquesa i la bellesa del nostre municipi.

Així com pensant més enllà de titulars sucosos que sovint no s’acompleixen, com promeses de llocs de treball que encara estan per veure. Una ciutat viva i competitiva aposta amb intel·ligència per sectors de futur, sent ambiciosa i no acceptant projectes sense condicions, sense matisos, sense pensar en els efectes col·laterals. 

Viladecans ha de recollir l’anima de la seva tradició pagesa i l’ha de convertir en una aposta de futur, ha de dissenyar els seus espais pensant-los com escenaris de quotidianitat i relacions, ha de millorar i dignificar tots els tipus de patrimonis existents, ha de cohesionar la diversitat i no oblidar ningú pel camí. 

En resum, a Viladecans hem de ser tan ambiciosos com amb el país, perquè només depèn de nosaltres i aleshores tot és possible, fins i tot allò que fa poc semblava improbable.

Bàrbara Lligadas