El curiós començament del carrer del Pare Artigas

A principis dels anys 50, si baixaves pel carrer del Pare Artigas i volies arribar al carrer de Sant Joan, no podies fer-ho com ara, que vas seguint el carrer en línia recta i hi arribes. Perquè aleshores, la cruïlla entre Pare Artigas i Sant Joan no era on és ara.  

Si baixaves tot recte pel carrer del Pare Artigas, quan arribaves a l’alçada del teatre del Centre Cultural Sant Joan, no podies continuar recte: al davant et trobaves una casa que no et deixava passar, i havies de fer una giragonsa cap a l’esquerra, i passar per un pas estret que ocupava l’espai on ara hi ha el jardinet que toca als edificis parroquials i en el qual hi ha l’escala que puja al primer pis d’aquests edificis.

Per què aquest estrany recorregut i aquesta giragonsa? Doncs perquè cap a l’any 1800 es van edificar les cases de la banda de muntanya del carrer de Sant Joan, i les van fer arribar fins ben a prop dels edificis parroquials, deixant només el pas estret que acabem de dir. I en canvi, quan cap a finals d’aquell mateix segle es van edificar les cases del carrer de la Muntanya i del carrer del Sol, i es va deixar un espai entre les eixides del darrere de les cases, aquest espai, conegut popularment com el carrer dels barris, no va seguir el traçat d’aquell pas estret inicial, sinó que el van fer centrat, a la mateixa distància de cada un dels carrers. Aquest espai va ser després el carrer del Pare Artigas. I, com que no estava alineat amb el pas estret que anava a parar al carrer de Sant Joan, va caldre fer-li fer la giragonsa.

I bé. Com és natural, aquest traçat tan complicat era un inconvenient, i l’ajuntament va decidir que s’havia d’arreglar. La solució era, naturalment, tirar a terra la casa que barrava el pas i impedia fer un traçat recte fins al carrer de Sant Joan. Aquella casa era la botiga i la vivenda de Cal Conrado i van ser ells els qui van patir les conseqüències de l’arranjament urbanístic, perquè els la van expropiar. I també van retallar un metre la casa del costat, per mantenir l’alineació.

Per sort, la situació es va poder solucionar bastant bé. En aquesta casa del costat, en efecte, hi vivia, de lloguer, una senyora gran, que tothom coneixia com la senyora Lluïsa. D’acord amb ella, els Conrado van comprar al propietari aquella casa, s’hi van traslladar i van muntar-hi novament la botiga; mentre que la senyora Lluïsa es va quedar allà vivint amb ells, que la van cuidar fins que es va morir. 

Tot això va passar l’any 1957, ara fa seixanta anys.

La cruïlla del carrer del Pare Artigas amb el carrer de Sant Joan,
abans de l’any 1957. 

La mateixa cruïlla després de l'any 1957.

Josep Lligadas Vendrell