diumenge, 15 de gener del 2017

L’Institut Torre Roja celebra el seu 40è. aniversari

L’Institut Torre Roja de Viladecans el 23 de novembre va complir quaranta anys. Per aquest motiu es van realitzar diferents activitats al centre.

Aquest institut va obrir les seves portes per primera vegada l’any 1976. Durant tots aquests anys, hi han passat molts estudiants amb ganes d’estudiar i aprendre coses noves.

Com he esmentat abans, es van realitzar diverses activitats al centre. Es va fer un concurs anomenat “Qui és qui”. Es van posar fotografies de professors quan eren petits al hall del centre. El concurs consistia a esbrinar a quin professor pertanyia la imatge de petit amb la seva imatge actual. Hi van participar tots els alumnes que van voler. Aquesta activitat em va semblar molt graciosa i divertida, ja que podies veure els teus professors de petits, una cosa inimaginable. Des del meu punt de vista, alguns mestres eren impossibles d’identificar, ja que havien canviat molt. No semblaven ni la mateixa persona.

Una altra activitat que es va fer a l’institut, va ser la formació d’un quaranta al pati amb la col·laboració de tots els alumnes. Aquesta activitat va estar molt ben organitzada i per això es va poder realitzar amb èxit. Per últim, també es va fer un gran cartell que es va posar a l’entrada.

Personalment, porto gairebé sis anys a l’institut i aquest serà l’últim. He viscut moltes coses al centre, ja que pràcticament he passat tota la meva adolescència allà. He pogut conèixer moltes persones i he passat molt de temps amb els meus companys de classe, que segurament alguns seran amics per tota la vida. Al llarg de tots aquests anys, he tingut l’oportunitat de viatjar amb els meus companys on hem viscut moltes coses i noves experiències que segur que recordarem per molt de temps.

Durant tot aquest temps he après moltes coses gràcies al professorat i també he crescut tant a nivell físic com personal. Al principi, quan vaig començar l’ESO amb dotze anys, no sabia què esperar. Si m’agradaria el centre i els professors. Ara puc dir que no me’n penedeixo, d’haver decidir cursar els meus estudis en aquest centre i en marxo contenta d’haver passat tant de temps en aquest institut.

Carla Català