La repressió de l’Estat espanyol contra el
moviment independentista després i abans de l’1 d’octubre de 2017 tenia, entre
molts altres objectius, escapçar els seus lideratges. La desorientació d’haver
perdut les fites anhelades, la manca d’autocrítica en alguns casos, i tenir els
principals líders exiliats, amenaçats o empresonats, han comportat anys de
transitorietat i maximalismes. ERC va ser el primer partit a assumir un paper
pràctic, perquè si som independentistes és sobretot perquè volem un país socialment
just. Si volem una vida millor per als nostres conciutadans i conciutadanes
demà, també ho volem ara, i cal fer tot allò que estigui a les nostres mans per
treballar en aquest objectiu.
Els equilibris en l’àmbit independentista es van mantenir mentre eren uns
qui estaven sempre al capdavant. En el moment que les tornes es van girar, les
paraules de Marta Ferrusola "com si ens haguessin entrat a robar a
casa" van començar a ressonar en l’actitud i decisions dels qui havien de
ser els nostres socis. Fins que van abandonar el vaixell. El govern republicà
malgrat estar en minoria i haver de negociar permanentment els suports, va
assolir avenços importants, com la gratuïtat de les escoles bressol als dos
anys, la fi de les retallades, la millora del català en l’àmbit audiovisual,
l’impuls al traspàs de Rodalies -que caldrà exigir amb mà ferma- o la
recuperació de la institucionalitat de la figura del President. Sense esmentar
tot allò aconseguit gràcies a la força del nostre grup parlamentari a Madrid.
Ara bé, també es van cometre diversos errors. Com intentar competir per
acomplexament en relats poc coherents amb els nostres fonaments ideològics, menystenir talents propis, o ignorar la nostra gent del
territori –ens va passar a nosaltres amb la zona ZEPA al Delta del Llobregat– o
a col·lectius que sempre havien sigut propers –com els mestres. La
conseqüència, uns resultats electorals inesperats i una bona sacsejada interna.
Han sigut uns mesos difícils, on alguns han oblidat que formem part de la
mateixa organització, però som un partit amb més de noranta anys d’història que
les hem vist de més verdes, i sempre ens n’hem sortit, perquè els valors que
representem passen per davant de tot. Hem superat la primera fase congressual,
de la qual n’ha sortit una nova direcció encapçalada per l’Oriol Junqueras
i l’Elisenda Alemany i formada per persones de perfils diversos, d’arreu del
territori i molta experiència municipal, la gran escola política. Perquè quan
fas política local estàs en contacte permanent i directe amb les persones,
coneixes els seus problemes i les seves necessitats, i te n’adones de la
importància d’aterrar de manera pràctica els ideals per millorar la vida de la
ciutadania.
En aquesta nova etapa he tingut l’honor de ser escollida presidenta del
Consell Nacional d’Esquerra Republicana, un nou repte que em sembla apassionant
i una oportunitat que m’omple d’orgull. Posaré tot el meu compromís i esforç
perquè el Consell Nacional sigui un espai de reflexió i debat a l’alçada del
que la militància es mereix i el país necessita. Important dir que en cap cas
aquesta nova responsabilitat comporta rebaixar el meu compromís i dedicació a
Viladecans, la meva estimada ciutat i de la que tant aprenc i he après tots els
dies.
Ara iniciem la segona fase congressual. El dissabte 11 de gener vam donar el
tret de sortida al primer Consell Nacional que vaig tenir l’honor de presidir.
Venen setmanes de redacció de ponències polítiques amb l’objectiu de
reflexionar en profunditat sobre ecologisme, habitatge, feminismes, educació,
sanitat, llengua, cultura, diversitat, pagesia... però també sobre l’estratègia
per assolir la majoria social a favor de la independència. I també de ponència
estatutària, on revisarem els elements interns que cal modificar per retornar
el protagonisme a la militància i garantir que no hi hagi marge per a cap tipus
de pràctica que sigui reprovable. Per tot plegat el mateix dissabte també vam
aprovar la composició de les comissions de Seguiment de Pactes, de la Veritat,
de Garanties, de Revisió Disciplinària i Censora de Comptes.
Quan Esquerra Republicana és transgressora, valenta, ferma amb els seus
ideals, disruptiva i trepitja molt carrer, representa a la ciutadania, la gent
li dona suport i el país avança en drets socials i nacionals. Toca carregar-nos
d’eines, arguments i propostes que ens facin recuperar aquest camí, perquè
l’alternativa és l’extrema dreta i la internacional reaccionària que posa en
risc la democràcia, i aquest és un preu massa car que ni les generacions que
ens varen precedir ni les futures ens perdonarien.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada