No fa gaire, a través de les xarxes, s’ha parlat d’un curiós experiment en què han participat formigues i humans. Es tractava de fer passar una forma geomètrica complexa per un canal estret, un exercici d’aquests que requereix estratègia, coordinació de moviments i la col·laboració de molta gent. Les formigues el van resoldre abans que les persones. Una de les conclusions de l’estudi assenyalava el fet que actuar en grup en el cas de les formigues ampliava considerablement la seva capacitat. Una capacitat que també tenim les persones, però que no sembla que acabem d’activar.
Ens hi feia pensar l’article de Manuel Luengo al darrer número de la nostra
revista (15 de desembre de 2024) amb el títol d’Aiguats, rierades, sequeres
i pedregades en el Viladecans del Vuit-cents. Si no us l’heu llegit, us
recomanem de fer-ho. Se’ns feia parar atenció en com havien de viure els
nostres avantpassats quan es trobaven de cara i tot d’una amb un daltabaix com
el dels recents aiguats del País Valencià.
I és que, en efecte, la vida dels nostres avantpassats de fa cent o
dos-cents anys era molt més dura i angoixosa que la nostra. A nosaltres,
certament, qualsevol dia ens pot caure a sobre un míssil de qualsevol origen, o
una bomba atòmica, però saber, cada dia, que el poc menjar que té la teva
família per alimentar-se pot quedar tallat de cop i per una bona colla de temps
per qualsevol desgavell meteorològic, devia crear un sentiment d’angoixa i por
permanents.
Conclusions? Que en aquests temes hem millorat molt, tant en sistemes de
canalitzacions i control dels desastres naturals com en suport als que els
pateixen. Però que, alhora, fa vergonya adonar-se de com la incompetència i la
desídia humanes fan que qualsevol d’aquests desastres faci molt més mal del que
seria inevitable, donats els recursos amb què comptem.
Per cert, l’experiment abans esmentat ha estat iniciativa d’un centre de
recerca israelià. Es mesurava la intel·ligència. És probable que si s’hagués
mesurat l’empatia amb els febles haguessin continuat guanyant les formigues.
Podem fer-ho molt millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada