El diccionari de la llengua catalana defineix residu, en la seva entrada principal, com “allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts”. Aquesta definició en cap cas atribueix al terme residu com quelcom de rebuig, sinó com un element que no és útil un cop s’ha sostret d’una part. L’espina del peix que hem cuinat i no hem menjat, el tetrabrick buit de llet, o la caixa de cartró d’un producte, són per tant residus, però en cap cas sense valor, ans al contrari, tenen un gran valor. Crec que hauríem de canviar el nom que donem a totes les fraccions domèstiques que no ens són útils, com l’espina del peix, el tetrabrick buit de llet o la caixa de cartró que ens portava un producte, i que coneixem com a residu perquè així ho són, per recursos, perquè realment són això, recursos de molt de valor.
Conscients d’aquest fet, l’ajuntament de Viladecans ha canviat la gestió en la recollida dels residus (recursos) que fins ara teníem, perquè per tal que els residus siguin recursos de gran valor els hem de separar en origen, i no llençar-los barrejats. Per facilitar la tasca a la ciutadania s’han definit tres models de recollida segons els barris de la ciutat, a diferència del model únic que fins ara teníem. Si Viladecans és urbanísticament diferent, amb barris que s’han anat formant en diferents períodes, alguns amb carrers amples i d’altres amb carrers molt estrets, alguns amb una gran densitat de persones, d’altres amb molt baixa densitat, per què hem de tenir el mateix sistema de recollida dels residus (recursos)? ¿I si facilitem la tasca de separar i llençar els residus (recursos) canviant la manera de dipositar-los? La informació de la recollida de residus a cada barri es pot trobar al web municipal.
Però, per què és important separar els residus en origen? Primerament, per un tema ambiental. Portar els residus separats en origen fa que el sistema de tractament dels residus sigui més eficient, i que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle. S’estima que un bon reciclatge en origen pot suposar fins a un 13% en la reducció d’aquests gasos. En segon lloc, més economia. Quan el camió porta els residus a les plantes de tractament, el primer que es fa és pesar-los. Un operari de la planta anota les tones de material que porta el camió, el tipus de fracció, i la seva procedència. Quan el que aportem és residu orgànic (contenidor marró), paper (blau), envasos (groc), vidre (verd), l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gestora dels residus metropolitans, sap que hem aportat recursos de gran valor, i per això al cap del trimestre ens ingressa a l’ajuntament recursos econòmics. Canvi de recursos orgànics (per fer compost), paper, envasos, vidre (que tindran una segona vida i ajuden a no explotar els recursos naturals) per recursos monetaris. La caixa comuna de l’ajuntament es veu incrementada amb més euros, per poder fer accions i polítiques pel be comú. Ara bé, han de ser fraccions sense impropis, és a dir, no barrejats. En canvi, quan el contingut que aporta el camió és el que hi ha al contenidor gris, l’ajuntament ha de pagar. I molt. Perquè el que hi ha al contenidor gris no son recursos, sinó rebuig sense valor, no reciclable. I com que costa molts diners, la tona del que hi ha al gris ens costa diners, que paguem tots, i molt. I cada cop més car. Per tant, el missatge és ben clar: contenidor gris sempre el més buit possible, i la resta de contenidors, el més ple possible del que li correspon.
Si separem bé en origen, veurem que al contenidor gris, amb un cop al mes que anem a llençar-hi els residus no reciclables, és més que suficient. Feu la prova, us sorprendreu.
Amb menys gris, i molt més marró, verd, groc i blau, com que tindrem més ingressos econòmics a l’ajuntament per haver fet més i millor el reciclatge en origen, podrem repercutir en la nova taxa de residus, reduint-la, i estalviant-nos diners. Perquè de la mateixa manera que com més aigua, gas, o energia elèctrica fem servir més paguem, en el cas dels residus, com més en generem i pitjor fem el seu reciclatge, més pagarem en la taxa. És cosa de tots que paguem menys i reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle a través del reciclatge dels residus (recursos).
Jordi Mazón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada