El 9 d’abril de 2024, es va presentar al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular que reclamava una regularització extraordinària de les persones migrades, amb el suport d’unes 600.000 signatures.
Va desvetllar interès per part d’alguns grups parlamentaris i va ser acceptada amb l’únic vot en contra de Vox. La proposta vol modificar la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya per establir un procediment de regularització per a aquelles persones que són en territori espanyol des d’abans de l’1 de novembre de 2021. La idea era obrir un període d’esmenes i passar pel Congrés i el Senat per a la seva aprovació.
La qüestió és que amb posterioritat s’ha desenvolupat el Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre, que és un nou reglament de la llei, perquè l’antic havia quedat molt obsolet. És un reglament que entrarà en vigor el proper 20 de maig. Un reglament amb llums i ombres, segons els experts. Que facilitarà moltes coses, però que és complex i ambigu, i tècnicament força millorable, diuen. Jo no hi entenc, però m’ho crec. Darrerament sembla que els assessors legals a l’hora de fer lleis i reglaments en totes les administracions públiques facin vaga o vacances.
El tema, però, és que els grups polítics majoritaris pensen que, un cop feta aquesta feina, no cal aprovar la regularització extraordinària que proposava la ILP, sense tenir en compte que el nou reglament deixa en una mena de llimbs legals moltes persones, que o bé tindran moltes dificultats per regularitzar-se o bé hauran de tornar a començar el procés des de zero, encara que puguin acreditar una llarga estada a Espanya.
És el cas de moltes persones que no poden demostrar fefaentment que viuen al nostre país des d’abans del maig de 2023 perquè no han pogut empadronar-se o bé han fet feines absolutament fora del circuït legal, justament perquè no disposaven de permís de treball.
També tenen problemes les persones estrangeres indocumentades quan els seus països d’origen no faciliten en absolut els tràmits de renovació de passaport o de document d’identitat. Quan aquests caduquen, no el poden renovar ni, és clar, empadronar-se aquí.
Igualment, hi ha persones que difícilment podran treballar per la seva edat, discapacitat, marginalitat o malaltia crònica.
La mateixa ineficàcia dels processos d’arrelament comporta contradiccions. Per demanar permís de treball necessites un contracte, però el contracte no pot ser efectiu fins que l’administració respon afirmativament. I entre la sol·licitud i la resposta passen molts mesos. Això provoca un afebliment econòmic als treballadors i la dificultat per trobar contractes, perquè les empreses solen contractar quan tenen una necessitat de personal peremptòria i no poden esperar tants mesos.
Una altra situació delicada és la dels sol·licitants de protecció internacional. Si se’ls denega aquesta protecció, encara que portin temps entre nosaltres i encara que estiguin treballant regularment, amb el nou reglament se’ls demanarà que es mantinguin una llarga temporada en situació irregular abans de poder reiniciar els tràmits de regularització per arrelament. Costa d’entendre, oi?
Finalment, alguns infants i adolescents que viuen entre nosaltres continuaran en situació irregular, amb tot el que suposa de pobresa induïda i de vulneració dels seus drets.
Els grups que van moure la ILP tenen una bona colla de propostes per pal·liar aquestes situacions.
Si volem que la situació de les persones estrangeres a Espanya sigui transparent, si volem que tothom pugui treballar i cotitzar en bones condicions, si volem donar resposta a les necessitats laborals d’empreses grans i petites, si volem que les feines més necessàries siguin ben dutes a terme, si volem prevenir problemes de marginació i de pobresa, cal escoltar totes aquestes propostes.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada