De la Canadenca a la setmana de 37,5 hores: un nou pas per la conciliació i la productivitat
Fa poc més d’un segle, una vaga històrica va canviar la vida dels treballadors a Catalunya. La vaga de la Canadenca, el 1919, no només va paralitzar la indústria elèctrica i bona part del país, sinó que va aconseguir una fita que semblava impossible: la jornada laboral de 8 hores. Aquella conquesta va situar l’Estat espanyol a l’avantguarda dels drets laborals a Europa i va establir un precedent fonamental per a les condicions de treball del segle XX.
Avui, més de cent anys després, ens trobem davant d’un nou debat: la reducció de la jornada laboral de 40 hores a 37,5 hores setmanals. Aquest canvi no és un caprici ni una utopia, sinó una evolució natural cap a un model laboral més sostenible i beneficiós per a tothom.
Millorar la conciliació de treball i vida
En l’evolució de la jornada laboral al llarg de la història, cada reducció ha estat la resposta a una necessitat real. Quan es van aconseguir les 40 hores setmanals, la societat ja havia canviat profundament respecte a un segle abans. Ara, el món laboral torna a viure transformacions importants: la digitalització, la intensificació del ritme de treball i la necessitat de conciliar millor la vida professional i personal són realitats que no es poden ignorar.
Passar de 40 a 37,5 hores suposa guanyar més temps per a la vida. No es tracta només de tenir més hores lliures, sinó de permetre que les persones puguin descansar adequadament, compartir més moments amb la família i participar en activitats culturals, formatives o d’oci. En definitiva, una societat on es treballi menys, però millor.
Més productivitat, menys estrès
Els estudis demostren que treballar menys hores no implica una caiguda de la productivitat, sinó tot el contrari. Empreses que han aplicat la jornada reduïda han observat una millora en l’eficiència, una reducció de l’absentisme i un augment del compromís dels treballadors. Països com Islàndia, on s’han fet proves amb la setmana de quatre dies, han mostrat que aquesta reducció pot ser viable sense afectar la competitivitat de les empreses.
Una jornada més curta redueix l’estrès i les malalties laborals associades, fet que es tradueix en un estalvi per al sistema sanitari i en una major qualitat de vida per a les persones treballadores.
La reducció de la jornada ha d’anar acompanyada d’un manteniment dels salaris i d’una organització laboral eficient. La història ens ensenya que els grans avenços socials han estat possibles quan hi ha hagut voluntat de diàleg i d’innovació.
El futur del treball comença avui.
El passat dia 15 de febrer, Viladecans va acollir un acte on es va defensar el projecte de llei que el Govern ja ha presentat per reduir la jornada laboral a 37,5 hores sense disminució de salari. En l’acte, realitzat al Cúbic, hi van participar figures destacades com Yolanda Díaz, Ernest Urtasun o Aina Vidal. L’acte, que va comptar amb el suport d’unes 400 persones, va ser presentat per la tinenta d’alcaldessa del nostre Viladecans i coordinadora local dels Comuns, Encarni García.
Si el 1919 els treballadors van aconseguir la jornada de 8 hores, avui som davant d’un nou avenç col·lectiu: reduir la jornada a 37,5 hores no és només una qüestió de drets laborals, sinó una aposta per una societat més equilibrada i productiva. Catalunya i l’Estat espanyol tenen l’oportunitat, una vegada més, de ser referents en la millora de les condicions laborals.
És moment d’aprendre de la història i fer un pas endavant. Una jornada més curta és una aposta per un futur on el treball i la vida es complementin millor. Com fa cent anys, aquest canvi serà positiu per a tots. El temps demostrarà que la societat hi surt guanyant.
Verònica Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada